Cau la neu. Ens anuncien que este cap de setmana vindran les primeres neus. Però no ací, entre nosaltres, on no cau massa sovint. Tant és així que la neu no forma part del variat conjunt de símbols i mites de la nostra cultura mediterrània. Només alguna simple referència de passada, com la de Pitàgores, quan ens deia allò de «no escriviu sobre la neu», en clara advertència d'evitar suports o bases efímeres i passatgeres per a la nostra obra o creació. Fins i tot, esta dita, entre els poetes romans, ha hagut de transcendir canviada, aplicada en un altre marc més nostre, quan ens deien «les promeses escrites sobre l'arena són només un cant al vent». No, la neu no és la nostra cosa.

«Ara bé, en les nostres muntanyes d'interior es va desenvolupar tota una activitat econòmica al voltant de la neu: les neveres o pous de neu o gel. La neu de l'hivern, emmagatzemada, es feia servir a l'estiu per a efectes terapèutics, conservació d'aliments o, la gran troballa nostra, l'elaboració de gelats. Una de les neveres més arquetípiques, la nevera Cava Arquejada d'Agres, a la serra Mariola, presenta un diàmetre de 15 metres i una profunditat de 12 m., tot un monument; va deixar de funcionar el 1906. Es troben fins a la Marina Alta, on a Alcalà de la Jovada en tenim dos, i a la serra de Bèrnia una. El nou món, però, i les fàbriques de gel les varen tornar obsoletes.

Està clar que la neu altera la nostra vida quotidiana, causa efectes imprevistos. No estem preparats per a ella. «Tombe la neige», cau la neu, ens deia el cantant aquell dels anys seixanta de les nostres adolescències, Salvatore Adamo, i «tu ne viendras pas ce soir», i tu no vindràs esta vesprada, quin desastre! Però per als pobles centreeuropeus o del nord, la neu té una presència i un significat molt gran i més notable. Agafem simplement un mite, el de Blancaneu, que té l'origen en tres gotes de sang caigudes sobre la neu, quan sa mare es va punxar amb l'agulla de cosir. Aquí la neu, és a dir, el blanc de la neu com a símbol de la llum, de la puresa i la bellesa, és la base sobre la que s'edificarà la passió i la vida encarnades en les tres gotes de sang. Roig sobre blanc: heus ací la síntesi o els símbols de la bellesa i la vida per als pobles del nord, roig sobre blanc. Així ens ho indica la presència de nombrosos testimonis com, per exemple, els colors de la vestimenta de Santa Claus, Papà Noel..., icones provinents, com no!, del nord, importades exactament com l'arbre de Nadal amb els seus floquets de neu. No cal dir que el seu nom aliè «Santa Claus», «Noel»... certifica el seu origen.

I per acabar volguera portar ací la discussió entre la pluja i la nevada, ocorreguda entre nosaltres, en una vesprada de desembre. Una li diu a l'altra: «plou poc, però pel poc que plou, plou prou». I l'altra li contesta: «La neu de desembre o de gener s'asseu com un cavaller, però la neu de febrer fuig com un gos llebrer, o és aigua en un paner, de totes maneres, si hi ha neu, no hi aneu».