A l'inici de la carretera d'Elx a Dolors, segona rodona des del Pont de Barracina, a l'esquerra, està l'Estació Experimental Agrària d'Elx, adscrita a l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) de la Generalitat Valenciana. Aquest és l'últim nom i destinació que té el centre.
Durant els anys 1928 i 1932, l'Ajuntament va cedir a l'Estat els terrenys que ara ocupa l'Estació Experimental (prop de 31.000 m2), perquè el Ministeri d'Agricultura hi instal·lara una Estació d'Estudi d'Aplicació del Reg. Com que el 1933 no estava funcionant l'Estació d'Estudi, el govern local es plantejà reclamar la devolució dels terrenys. Sembla que no quallà la reclamació. No obstant això, el 1955, quan s'aprovà l'Institut Laboral, rama Industrial Minera, l'alcalde, Porfirio Pascual, va oferir els terrenys anteriors al Ministeri d'Educació per establir-hi la rama Agrícola Ramadera, «ya que tan potente es la industria en esta localidad como importante en su riqueza agrícola y ganadera». No li feren cas. Encara el 1987 s'amplià la parcel·la amb la compra de 15.000 m2 més.
Documents de meitat dels anys cinquanta parlen d'un Camp de Demostració Agrícola, depenent de la Prefectura Agronòmica d'Alacant, i, fins a l'inici de la dècada dels huitanta, figurava com a Centre de Capacitació Agrària (CECA), dirigit per l'Agència d'Extensió Agrària d'Elx, que depenia del Ministeri d'Agricultura.
Aquest Centre de Capacitació disposava d'un habitatge unifamiliar més una casa de camp de 72 metres quadrats en planta que constava de semisoterrani, planta baixa, que es destinava a la direcció i oficines, i la planta superior per a dormitori dels 26 alumnes interns. L'internat començà el 1971. Fins a principi dels huitanta, aquest Centre de Capacitació Agrària era l'únic en la província d'Alacant. I, a causa de la demanda, es plantejà una ampliació.
El 1981 s'encarregà un projecte d'ampliació a l'arquitecte José Ramón Maciá Ernica; el 1986, finalment, s'entregaren les obres acabades. Tot i que la construcció era a compte del Ministeri d'Agricultura, l'Ajuntament es carregà sobre els muscles el projecte i l'electrificació, com a mínim. A partir de 1982 experimentà una altra reconversió: Centre de Formació Professional Agrària de 1r grau, fins a meitat dels anys noranta, quan passa a ser Estació Experimental Agrària.
Aquesta construcció és la que es fa més visible des de la carretera, la més recent, la millor conservada, i a on es treballa en l'actualitat. Ací, i en els camps annexos, s'aborden problemes que afecten la producció agrària, s'experimenten tècniques, s'assagen nous materials vegetals, s'assessora tècnicament agricultors i ramaders i s'organitzen cursos de formació i demostració, entre d'altres activitats. A més, s'hi allotja l'estació meteorològica més antiga del Camp d'Elx, amb sèries des de 1953.
Però, quan es visita el centre, un no pot evitar que la mirada se li gire cap a la vivenda unifamiliar i la casa de camp, les primeres construccions que es feren. El 1988, amb diners de la Unió Europea, es reparà, només, el terrat de la casa de camp. Aquestes construccions estan clausurades. Per falta de manteniment el pas del temps va nafrant-les. Fins a on sabem, en l'actualitat, aquestes construccions no tenen la qualificació de BIC, ni cap altra, ni figuren en el catàleg d'edificis/construccions protegides.
Sol·licitem a les administracions corresponents la protecció de la vivenda familiar i la casa de camp esmentades. Demanar que es convertira en un museu del reg a Elx o del Camp en general, que, a més, enriquiria la ruta cap a l'Alcúdia, hauria de semblar raonable, almenys per a aquells que s'estimen la ciutat i el Camp d'Elx.
