«Ja que amb vostra caritat/ ens mostràreu el camí./ Sigueu el nostre advocat/ ara i sempre Sant Martí». És amb aquest esperit, que Callosa de Segura implora la protecció del bisbe Sant Martí. Aquesta vila es pot sentir orgullosa de l´Arxiprestal dedicada a aquest sant, un temple del segle XVI d´estil renaixentista. Coneixem la vida d´aquest sant monjo i bisbe, gràcies al text que escriví Sulpici Sever, que va destacar en Sant Martí l´esperit de caritat davant d´un pobre, quan el jove Martí encara no era cristià.
Martí va nàixer a Pannònia, a l´actual Hongria, sobre el 315. Son pare, que era militar, va ser destinat a Itàlia, on fou educat Martí i on va descobrir el cristianisme. Soldat com son pare, Martí quan només era catecumen (s´estava preparant per a ser batejat) va viure l´episodi més remarcable i més conegut d´aquest sant, i que canta els seus Gojos: «En un temps fóreu soldat/ i amb l´espasa vau ferir,/ però un pobre vau trobar/ amb el cos enfredolit,/ i amb gest de gran bondat/ vostra capa vau partir». Va ser en un hivern molt dur i molt fred, quan a la porta d´Amiens va vore un pobre despullat. Martí, que només portava les armes i anava abrigat amb la capa de soldat, empunyant l´arma que duia a la cintura partí la capa en dos trossos, en donà la meitat al pobre i es cobrí com va poder amb la resta. La nit següent, en somni, Martí veié Crist vestit amb la meitat de la capa que havia donat al pobre.
Martí va ser batejat la Pasqua del 354 i dos anys després deixà l´exèrcit. Va fundar el monestir de Ligugé, on va viure deu anys com a monjo. Però el 371 va ser elegit bisbe de Tours. No volent deixar la vida monàstica (malgrat el seu servei episcopal) construí una cel·la de fusta en l´exterior de la catedral. Com que tenia molts deixebles, fundà el monestir de Marmoutier, que era en realitat un grup d´ermites, amb un estil de vida pobra i on es compartien tots els bens. Martí considerava als monjos com a successors del màrtirs i això ho havien de demostrar amb una vida caracteritzada per la paciència i la humilitat, com a camí per seguir a Jesús. Martí, que com tots els monjos entenia el cristianisme com un combat, destacava molt el tema de la lluita contra el Maligne. La seua espiritualitat, exigent i activa, era bàsicament pastoral. Va ser un pare carismàtic i com a bisbe de la seua Església, es preocupà per restablir la pau, enmig dels conflictes i desavinences del seu clergat. Actualment, els monjos, com Sant Martí, també vivim la nostra vocació del seguiment del Crist, com un camí basat en la humilitat, la pregària i la fraternitat d´una vida comuna. I com un combat espiritual, sempre atents a les necessitats dels més desvalguts, com ho va fer Sant Martí i la seua capa.
Que per a Callosa de Segura i també per a tots aquells que porten el nom d´aquest sant monjo (Martí o Martina) es faça realitat allò que canten els seus Gojos: «Beneïu els nostres camps,/ i les pregàries oïu/ dels pobres i dels malalts,/ sigueu far de pelegrí,/ deslliureu-nos de tot mal/ i doneu llum a nostra nit».
