16 de septiembre de 2015
16.09.2015

L'Hort del Gat

16.09.2015 | 10:08
L'Hort del Gat

Ales vores de l' anomenat «Palmeral històric» de la ciutat d'Elx es troba l'hort del Gat. És més citat que visitat, particularment perquè ha estat seu de serveis públics «estratègics» des que fou generosament cedit al poble d'Elx pel seu propietari, Antonio Pascual Ferrández (1903-1986), fill predilecte de la ciutat. Un il·licità molt conegut pels seus paisans coetanis, com ho fou el seu pare, el professor José Pascual Urbán. Director de les Acadèmies d'idiomes Berlitz, amb seus a Barcelona, Zaragoza, Palma de Mallorca, Tarragona, València, Alacant, entre altres; i, sobretot, divulgador de determinats trets il·licitans, com el Misteri, La Dama o l'Alcúdia, Antonio Pascual actuà com a «ambaixador» oficiós de certa manera d'entendre la ciutat a la qual invitava escriptors, artistes, professors... que, al seu torn, la podien promocionar en qualsevol lloc.

Viatger incansable, fou a Hamburg on decidí construir a Elx un edifici exclusivament dedicat a la difusió d'aquelles branques del coneixement que li apassionaven: la filosofia, la literatura, l'economia, la psiquiatria... Així, l' «Instituto de Cultura Objetiva», segons les seues paraules, pretenia aportar a la seua entranyable Elx, tot allò que de bo l'havia mostrat la vida mitjançant els seus estudis i interessos culturals. No content amb això decidí que, quan morira, l'Institut passara a mans del poble d'Elx a través de l'Ajuntament per continuar amb la finalitat que li donava sentit. Cal ressaltar que, per a ell, aquesta finalitat, l'estudi i la divulgació d'aquelles matèries, s'encarnaven particularment en personatges com ara Santa Teresa o Joan Lluís Vives, als quals dedicà sengles estàtues als jardins de l'hort. L'hort del Gat, així, esdevingué la concreció de tota la seua filosofia de vida i de la seua estima per Elx. Als anys setanta, una vegada habilitat l'hort, féu construir la seua casa. És adient dir que aquesta construcció fou obra de l'arquitecte Antonio Serrano Peral, ideada a partir d'una concepció popular de l'arquitectura amb arrels arabitzants, com la casa de l'hort dels «Pollos» i la de l'hort de «Mezquita». Així, Antonio Pascual abandonà el pis del carrer Alpuxarra on visqué els anys seixanta, i s'hi traslladà per continuar amb la seua feina.

Tot i això, quan faltà aquest mecenes, amant, per cert, de la seua llengua nadiva, (arribà a fer conferències en la llengua pròpia dels valencians), l'Ajuntament féu servir les instal·lacions d'aquest peculiar hort-jardí per allotjar determinats serveis, com l'Escola Taller, aules d'informàtica, tasques de jardineria i viverisme a través de l'associació Tamarit i un parc de papallones promogut per l'associació conservacionista Tafae. A més, i sobretot, la seu de la coneguda i prestigiosa Estació Phoenix des de l'any 1992 fins el 2012, un centre I+D, específic sobre la palmera de dàtils i els sistemes de producció de zones àrides. Aquesta institució va impulsar, per exemple, projectes tan innovadors com el conreu de dàtils de palmeres in vitro, que donà peu perquè la SAT (Societat Agrària de Transformació) creara la marca Datelx... recerca que ha permès conservar a través del fred el fruit amb les seues qualitats durant, si més no, sis mesos. I altres tants projectes que sembla han estat perduts per la decisió política d'eliminar-la.

Doncs bé, tot allò està extraviant-se de manera accelerada. És suficient una ullada a les instal·lacions de l'hort, a la casa, als tallers, als parterres, als jardins,... i als voltants per a observar el seu estat de deteriorament i abandó. Un estat que ja ha sigut denunciat en algunes ocasions per diversos partits polítics i ciutadans conscienciats del problema sense que, pel moment, s' haja donat solució per part de qui pertocara. Els desperfectes, els robatoris de peces del mobiliari de la casa, la destrucció de l'hivernacle, dels vivers, el gastament de la gespa i dels colomers mostren el grau d'irresponsabilitat a què es pot arribar amb béns llegats: recursos públics que requeririen una cura continuada al servei dels ciutadans segons criteris d'utilitat social fàcils d'acomplir.

Esperem que la casa no tinga la sort que han patit les dels esmentades horts perquè la de l'hort dels «Pollos» va estar reformada de manera discutible i la de l'hort de «Mezquita» s'està deixant caure, a més de rodejar-se d'una barroera construcció. Una solució seria la urgent i necessària aprovació del Catàleg d'Edificis Protegibles dins la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana encara vigent.

Clamem per la seua reparació i recuperació amb l'objectiu de fer-lo servir als interessos ciutadans i per l'acompliment del generós llegat atorgat a la ciutat per aquell notori il·licità.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine