Durant l'últim trimestre de 2015, amb motiu de la cimera de desembre a París convocada per l'ONU, als mitjans de comunicació se'n parlarà molt del canvi climàtic. Això és bo. La comunitat científica, des del primer informe de 1990, ha vingut confirmant la realitat del canvi climàtic i que «és extremadament probable que la influència humana ha sigut la causa principal de l'escalfament observat des de mitjan segle XX». Al principi, els negacionistes del canvi climàtic omplien un tren, ara amb un vagó en tenen prou; però són forts, pensem en la industria del carbó, el gas i el petroli, per exemple, i tot el que s'hi juga amb qualsevol restricció.
En la cimera de final d'any, els governants, una vegada han reconegut que el canvi climàtic és una veritat, han de fer propostes per a combatre'l. I en sentirem, de propostes, algunes molt valentes, com per exemple la de Dinamarca, que s'ha fixat com a objectiu que tota l'energia elèctrica que consumeix el país siga d'origen renovable (quants habitants té Dinamarca? Però importa l'exemple); Xina i Índa, ara per ara, veuen molt precipitat prendre mesures, l'economia... (quina és la població d'aquests dos països?); els Estats Units, un país l'habitant del qual consumeix més del doble d'energia que un europeu (i nosaltres no ens en quedem curts), diran que el seu president està per la lluita contra el canvi climàtic, però que no el deixen aplicar les mesures revolucionàries en les quals ha pensat. A l'estat espanyol les emissions de diòxid de carboni estan molt per sobre de les acordades i estan acoblades al ritme de l'economia.
Tots aquests moviments d'interessos de multinacionals i governants que no se sap a qui representen escapen al nostre enteniment. Però el rastre d'història que van deixant convida a la desconfiança. Parlem, però, en positiu, d'aquesta cimera, com a mínim, s'acordarà tornar a reunir-se.
Baixem al portal de casa nostra. La Generalitat té, herència de l'anterior govern, fossilitzada una Estratègia Valenciana davant del Canvi Climàtic 2013-2020: mitigació i adaptació; voldríem veure-la corregida i augmentada i, sobretot, desplegada i aplicada. Encara més prop, l'Ajuntament d'Elx, el 30 de novembre de 2009, aprovà, per unanimitat, el Pla d'Acció Local de Lluita contra el Canvi Climàtic (PALC). Ací repetim allò dit sobre l'Estratègia de la Generalitat. En el PALC hi ha moltes paraules boniques, miren si no, quan s'hi diu que un dels objectius és: «Implicar la ciutadania i tots els agents urbans amb la problemàtica del Canvi Climàtic». A més, s'hi parla de planificació urbana, gestió de residus, energia, aigua, mobilitat urbana, etc. S'està fen aquesta faena? Es pensa fer?
Si no s'implica la ciutadania, si no es fa pedagogia sobre el canvi climàtic, difícilment avançarem. Els primers que s'han de mullar són els governants. Posem dos exemples que han donat a parlar, i continuaran d'actualitat: la modificació de l'enllumenat públic i els aparcaments en el centre de la ciutat. Tenen res a veure aquestes qüestions amb el canvi climàtic? Clar que sí. L'anterior govern municipal apagà alguns punts de llum i ho explicà dient que calia retallar la despesa. D'acord, però també per la lluita contra el canvi climàtic. La ciutat la trobem desmesuradament il·luminada (circumval·lació sud, per si volem un exemple). L'altre punt té a veure amb la mobilitat urbana. Les ciutats, a causa dels vehicles a motor de combustió, són les grans emissores de gasos d'efecte hivernacle. Cal un pla actualitzat de mobilitat urbana que contemple, per exemple, una gran àrea de restricció de circulació per a aquests vehicles. Unes altres ciutats Pirineus enllà ja ho estan aplicant: només hi circulen microbusos elèctrics i gratuïts.
Aquestes mesures: enllumenat i mobilitat urbana, i moltes més, figuren en el PALC, només ens calen els polítics que les porten avant, tot adobat amb les campanyes de conscienciació i pedagogia adequades sobre el canvi climàtic. Cal evitar passar de negar-lo, el canvi climàtic, a, com que és inevitable..., no fem res.
