Ja tenim les eleccions municipals i autonòmiques a la vista, amb una campanya electoral probablement més moguda del que és habitual, amb noves formacions polítiques. Les enquestes apunten canvis substancials respecte d'anteriors comicis electorals.

Enguany més que mai molta gent tindrà dubtes sobre quina opció política serà la millor. Probablement hom mirarà amb més detall els programes electorals que abans. En aquest context, sense animar el vot cap a ninguna formació concreta, la HOAC vol fer amb aquest article d'opinió, una aportació reflexiva al moment històric que estem vivint.

Moltes persones i famílies estan patint una situació dramàtica de falta de treball o, si més no, de treball precari, que no dóna per a viure. La crisi clarament no ha afectat tothom de la mateixa manera. Ha augmentat els multimilionaris i la seua fortuna. Qui veritablement vivia per sobre de les seues posibilitats, ho continua fent, a costa dels pobres i exclosos, com diu el papa Francesc dels sobrants de la societat, on el benefici econòmic individual està posat per damunt de tot.

L'opció preferencial pels pobres ha estat històricament un principi bàsic de la doctrina social de l'església catòlica, però els cristians no sempre hem estat a l'altura de les circumstàncies en el compromís de denúncia, acompanyament dels empobrits i treball constant pel seu empoderament i és un repte avançar en aquesta responsabilitat, lliurement assolida.

A l'hora de prendre una determinació, caldria conéixer i reflexionar si els diferents partits polítics proposen polítiques i accions concretes i creïbles, que porten a:

1.Defensar els drets socials. Per tal de salvaguardar la dignitat de les persones és indispensable que se creen les condicions necessàries per a construir la vida personal i social. Els drets socials al treball, a la vivenda, a l'atenció sanitària, a l'educació han de ser reconeguts en la pràctica; per a que no esdevinguen un negoci per a uns pocs.

2.Combatre la pobresa i la desigualtat. Les polítiques que s'apliquen han donar prioritat a la inversió pública i social, per tal d'afavorir els empobrits i exclosos. Han d'estar encaminades a una major i més justa redistribució de la riquesa, que redueixca l'escletxa social tan escandalosa entre rics i pobres, amb molta més contribució fiscal de les rendes més altes, empreses amb grans beneficis i també del capital financer.

3.Recuperar el sentit humà del treball, tant del salari com de l'activitat no remunerada i, per tant, tan poc reconeguda. Hauran de promoure un treball decent, amb un salari digne, que permeta el desenvolupament integral de la persona i de la seua família. Tanmateix hauran d'incentivar l'organització i participació dels treballadors per a defensar els seus drets legítims.

4.Defensar la vida digna en primer lloc, de manera que els interessos i satisfaccions del propi jo no releguen altres valors, com ara la solidaritat, l'altruisme, tindre cura de l'alte, especialment dels més dèbils.

5.Tindre cura del medi ambient. No és possible parlar d'ecologia si no s'estableixen unes relacions de justícia entre les persones i els pobles. S'hauria de combatre la lògica del domini i l'explotació. De la mateixa manera que hem de caminar cap a un model de consum humà com expressió de la nostra responsabilitat cap a les generacions futures. Hem de saber què diuen les diferents opcions sobre el mite del creiximent i del consumisme creixents, que devoren recursos, posen en risc la sostenibilitat del planeta i la vida dels que vindran després de nosaltres.

6.Promoure la participació dels ciutadans. Cal recuperar el teixit associatiu que s'ha anat perdent durant els darrers anys. S'han de posar els mitjants per a fer possible la participació ciutadana en els diferents àmbits de la vida social, econòmica, cultural, política, tot i facilitant àmbits que eduquen en la responsabilitat solidària i constructiva, orientada més bé a l'aspecte comuntari que al individual. La formació ben entesa de les persones és la que permetrà que la ciutadania faça un control efectiu en totes les institucions polítiques i se responsabilitze de la construcció d'una societat més justa.

7.Caldrà exigir dels que se dedicaran a la cosa pública, que transparenten un compromís real amb la societat, des de l'honestedat, la justícia i la solidaritat. És imprescindible una ètica personal demostrable en la transparència de les seues gestions i patrimoni. També que el diàleg siga la base de la regeneració democràtica. Només així generarem una ètica social des de la llibertat i el respecte, on allò més important siga construir junts i no imposar la meua idea o la del meu grup.

També és important no oblidar que la nostra responsabilitat no acaba el dia de les eleccions. No és prou dipositar la nostra confiança en qui hem votat i desentendre'ns. Després hem de participar activament i comprometre'ns en la vida social, cultural, econòmica, política... implicar-nos en la construcció d'una societat més humana. Hem de passar de la indiferència a la preocupació per l'altre.

La lluita contra la deshumanització que provoca aquest sistema, tan complex i tan ben travat, ha de ser necessàriament col.lectiva; les solucions no poden ser individuals, han de ser comunitàries. No hauriem de renunciar mai a aquesta afirmació.