Puc afirmar sense por a equivocar-me que Pere Maria Orts i Bosch era un home bo i sabut amb el qual vaig aprendre la història de Benidorm. Haver-lo conegut des del punt de vista d'historiador i com a persona és un honor que guardaré en el record.
Gràcies Pere Maria Orts, Benidorm té història. La troballa dels documents del naufragi del llondro que va portar a la platja de Benidorm la Mare de Déu del Sufragi i la Carta de Poblament de l'almirall Bernat de Sarrià són, entre altres, dos fets capdals que les seues investigacions van fer possible saber.
Però Pere Maria Orts va més enllà en les investigacions històriques de Benidorm i gràcies a ell tenim les investigacions que va fer sobre la Senyera quadribarrada al País Valencià. A més, era especialista en heràldica i per això va elaborar l'escut heràldic de Benidorm. Així mateix, són nombrosos els articles publicats en revistes especialitzades i estudis tant dels pobles de la Marina Baixa com arreu del País Valencià.
Va dedicar tota la seua vida a la investigació històrica del País Valencià i és ara quan començarem a adonar-nos de la seua falta en no trobar un punt de referència viu. Perquè Pere Maria Orts era l'historiador rigorós amb tots els coneixements possibles sobre la història valenciana. I també era, així mateix, un especialista en el coneixement de les paraules que treballava a l'Acadèmia Valencia de la Llengua.
Les institucions públiques valencianes l'han reconegut i l'han distingit amb tots els honors possibles. I Benidorm també l'ha tingut en consideració des de fa molts anys tant en el nomenament de Fill Adoptiu com posar el seu nom l'any 1986 a l'institut de secundària a proposta del Departament de Valencià.
Des de l'any 1975 que el vaig conéixer de la mà de Jaume Fuster a la Taula del Bon Profit fins a la darrera carta del 6 de gener d'enguany, la meua relació ha estat ben fructífera. Pere Maria Orts era una persona accessible, afable i altruista. Qualsevol consulta que li feia la documentava fins al punt que l'última carta del dia 6 de gener, pocs dies abans de ser ingressat, era una contestació a una consulta que ja m'havia aclarit però encara no estava conforme de l'explicació i per això em va tornar a escriure.
Pere Maria Orts era una persona amb la qual es podia parlar de tot i escoltar-lo era una delícia. L'última volta que vaig parlar amb ell va ser l'hivern passat a sa casa. Vaig fer d'entrevistador en un reportatge sobre la seua vida a instàncies de l'Ajuntament de Benidorm i que encara no s'ha estrenat. La lucidesa mental sobrepassava els límits tant com per quedar-me bocabadat en escoltar com relacionava fets i dates amb tal fluïdesa, rapidesa i seguretat del que deia que em recordava alguns estius de feia molts anys quan el visitàvem a sa casa de la Foia Manera i era una font inacablable de saviesa. El reportatge inèdit és un document en què podrem comprovar-ho i recordar-lo.
Però encara que Pere Maria Orts haja traspassat, ens queda la seua obra per poder aprofundir en el camí que ell va obrir. I també ens queda el seu record de l'home bo que era.
El Diccionari de Benidorm el va prologar i serà un bon colofó per a una persona com ell que tant va mirar per Benidorm.
