Vint-i-cinc anys després de la mort de Joan Valls i Jordà podem dir que la vigència de la seua obra poètica i del seu exemple civil no han fet més que créixer. La distància històrica ens permet avaluar amb major nitidesa la qualitat intrínseca de la seua poesia i les dificultats socials, culturals i polítiques a què va haver d'enfrontar-se d'ençà que l'any 1947, amb La cançó de Mariola, el nostre autor donés el primer gran pas: l'elecció del català com a llengua literària. Joan Valls i Jordà, en la seua illa alcoiana i en plena nit franquista, obria amb el seu gest la porta de la dignificació lingüística, cultural i nacional dels valencians. Tota la seua obra posterior, que va madurant amb les eines de l'ofici i que aconseguirà unes cotes altíssimes de qualitat, situa Joan Valls entre els poetes catalans imprescindibles del segle XX.
Per desgràcia per a tots, però, tant en vida com al cap de vint-i-cinc anys de la seua mort, Joan Valls continua lliurant una difícil batalla contra la ignorància i la marginalitat a què les circumstàncies de llavors i les d'ara mateix el condemnen. Ras i curt, la poesia de Valls està molt lluny de ser avaluada i coneguda com cal. Si bé és veritat que els darreres anys se li han dedicat homenatges, lectures públiques, estudis, antologies i dos reedicions d'alguns llibres seus i la publicació d'un de pòstum, la difusió eficaç dels seus treballs entropessa amb l'absència d'una obra poètica completa que pose a l'abast del gran públic la seua poesia, avui dispersa en llibres introbables i oblidada en biblioteques i llibreries de vell.
Al costat de l'esforç de la societat civil alcoiana i en especial de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà (creada en 1990 i que manté dempeus iniciatives com els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, un dels pocs de les seues característiques al territori valencià, o els Homenatges del Primer de Maig a la Placeta del Fossar, entre d'altres) per dignificar el llegat del gran poeta alcoià, les institucions públiques hi haurien de contribuir decididament.
En 2017 farà cent anys del naixement de Valls. Fóra bo aprofitar la data per a un nou, definitiu, esforç de recuperació d'una figura i una obra emblemàtiques. Ens consta que l'Ajuntament d'Alcoi, de la mà del seu regidor de llavors Jordi Tormo, va proposar a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua declarar el 2017 l'«Any Valls». Esperem que per damunt dels avatars polítics i de la crisi permanent a què sembla condemnat el nostre país des de fa tants anys, tant l'Acadèmia com la resta d'institucions públiques responsables es posen a la feina. Per la nostra banda, continuarem treballant perquè tant aquest iniciativa com d'altres que aniran sorgint arriben a bon port. Perquè Joan Valls s'ho mereix, el poble d'Alcoi s'ho mereix, el País Valencià i la cultura catalana s'ho mereixen.
