Amb la seua mort, el pare Miguel Pajares s'ha identificat d'una manera plena amb Jesús, que també va donar la vida pels altres. Com deia Jesús, «Ningú no té un amor més gran que aquest de donar la vida pels seus amics» (Jo 15:13) I el pare Pajares, un cristià abnegat, ha arribat a perdre la salut i a morir pel Regne de Déu i pels més pobres.
El pare Miguel Pajares, germà de Sant Joan de Déu, contagiat del virus d'Ebola a Monròvia mentre cuidava malalts, era missioner a Libèria, juntament amb altres religioses. Ell ha viscut en pròpia carn les paraules de Jesús de donar-se del tot als altres i d'una manera particular als més dèbils i indefensos del nostre món. I és que els religiosos i religioses estan sempre en primera línia en la lluita contra la pobresa i la marginació i a més, són els últims en abandonar els qui sofreixen.
Però el cas del pare Pajares no és l'únic. També és ben conegut el cas del capellà valencià Antoni Llidó, nascut a Xàbia i assassinat per la dictadura de Pinochet el 25 d'octubre de 1974, a causa del seu compromís amb la gent més pobra. O el pare Vicent Faus, l'escolapi que cada diumenge, de bon matí, anava a repartir aliments a les persones necessitades, i que el dia 18 d'abril de 2010 va morir a València en un accident de trànsit, mentre es dirigia a fer aquesta tasca d'ajuda als pobres. Si el pare Pajares no haguera anat a Libèria, és segur que no hauria mort per l'ebola. Si el pare Vicent Faus s'haguera quedat al llit, no hauria patit l'accident de trànsit. Si Antoni Llidó no haguera pres un compromís a favor dels oprimits, no hauria estat assassinat per la dictadura de Pinochet. Però els autèntics deixebles de Jesús arrisquen la pròpia vida per ajudar els altres, fins a donar la vida per la justícia i per l'Evangeli. Per això són màrtirs de la justícia l'arquebisbe Romero, que defensà els pobres, Martin Luther King, amb el seu compromís pels Drets Humans o Dietrich Bonhoeffer, en la lluita contra el nazisme.
Donar la primacia a Déu és viure una vida al servei dels altres, com va dir el papa Francesc el passat 26 de juliol: «Qui esdevé amic de Déu estima els seus germans, es compromet a salvaguardar les seues vides i la seua salut, també a respectar el medi ambient i la natura». I uns dies després, el 6 d'agost d'aquest mateix any, el papa insistia en que Déu «ens reconeixerà si l'hem reconegut en l'indigent, el marginat, al qui sofreix o està sol».
Si Jesús es va fer servidor dels seus contemporanis, també els cristians estem cridats a seguir-lo en el servei als altres. Va ser Jesús mateix, llavant els peus als apòstols, qui ens demanà que també nosaltres ens llavàrem els peus i ens servírem mútuament. I és que Jesús no va vindre «a ser servit sinó a servir" (Mt 20:28).
Només com a servidors del Regne, com el pare Miguel Pajares, farem que la nostra Església tinga credibilitat davant el món. Només el servei, i no els privilegis, els honors o el prestigi, farà que l'Església, des de la humilitat, done testimoniatge de Jesús.
