Fill de Zebedeu, Jaume, pescador al llac de Galilea, va ser un dels dotze deixebles. Ell i el seu germà Joan van ser cridats per Jesús, mentre estaven arreglant les xarxes de la barca, al llac (Mt 4:21-22). Els dos germans van rebre el nom de Boanerges, que vol dir fills de tro, per la seua impetuositat.
Jaume va ser testimoni de la predicació del jove rabí, que infongué un nou sentit a la seua vida. Dels dotze apòstols, Jaume, amb Pere i Joan, formaren el grup més reduït que va estar més a prop de Jesús, tant en la resurrecció de la filla de Jaire (Mc 5:37) com en la Transfiguració (Mt 17) i també en l'hort de Getsemaní (Mt 26:37).
L'aprenentatge de Jaume va ser lent i per això, amb el seu germà Joan, va provocar el conflicte més gran que hi hagué entre els deixebles, pel fet de voler ocupar els llocs principals (Mc 10:35-45). Però Jesús els va fer veure als fills de Zebedeu, que el Regne no era de poder ni de domini, sinó de servei i fraternitat.
Els Fets dels Apòstols ens diuen que després de Pentecostès els deixebles es van dispersar per tot el món, per portar la Bona Nova del Regne i que Jaume va ser el primer dels apòstols que va morir màrtir, per donar testimoni de Jesús: «Per aquell temps, el rei Herodes detingué alguns de l'Església, per fer-los mal. Feu morir Jaume, el germà de Joan, a espasa» (Ac 12:1-2).
Segons la tradició, Sant Jaume, sobre l'any 34, va predicar a Espanya. Després de la seua mort, l'any 42, els deixebles de l'apòstol portaren les seues restes a Galícia, com canten aquests Goigs antics: «Ab una caxa de pedra/ passaren vostre cos sant,/ de Llevant fins à Ponent/ com la estela clarejant,/ fins à la santa posada,/ y sepulcre glorios/ en lo Cel nos sie guia/ davant Déu tot poderós».
Passats els anys, el 813, un ermità va contemplar una pluja d'estreles sobre el lloc on hi havia un sepulcre, que els cristians identificaren com el de Sant Jaume. Aquell Campus stelae (Camp d'estreles) va originar el nom de Compostel·la, així com les peregrinacions a la tomba de Sant Jaume, a través de diversos camins: el Francès, el Portuguès, el del Nord o la Via de la Plata. Els valencians acostumem a fer el camí que passant per Saragossa i Logronyo, arriba a la ciutat de l'apòstol. Com deia el cardenal Martini, «ser pelegrí significa experimentar la novetat, tindre el gust de noves aventures i sentir-se capaç d'afrontar les dificultats».
Al nostre País, Sant Jaume se celebra amb gran festa a diversos pobles valencians. Concretament la vila de Gaianes té la seua església dedicada a aquest sant apòstol. També són diverses les ermites dedicades a Sant Jaume que trobem a Albatera, Alacant i Benissa, i també a Bocairent i a Altea.
Per la seua part, Callosa d'en Sarrià celebra Sant Jaume amb les tradicionals danses, que són la manifestació popular més antiga de Callosa i de la comarca. Segons l'historiador Adolf Salvà, aquesta mostra de folklore popular, data de 1819, moment en què tenim la primera referència escrita en una acta de l'Ajuntament. És el Consistori, en aquest document, que atorgà la llicència per a celebrar la festa de Sant Jaume.
Que l'apòstol Sant Jaume ens siga protector i guia en l'anuncia de l'Evangeli a les noves generacions.
