Són diversos els grans comerços que han aconseguit de l´Administració poder obrir els diumenges. Al debat entre si cal o no obrir els diumenges, s´hi ha afegit el papa Francesc, en la seua trobada a Campobasso-Boiano, el passat dia 5. En aquest encontre del papa amb el món del treball, Francesc feia una reflexió sobre el treball en diumenge i el descans dominical. El papa es preguntava si treballar en diumenge és una autèntica llibertat. I afegia encara que, en la vida de cada persona, s´ha de conciliar el temps de treball i el temps de la família. Per això es preguntava quines són les nostres prioritats pel que fa al treball i a la família.

En un món amb tantes presses i amb tant estrès, el papa es preguntava també si sabem encara «perdre» temps amb els fills i amb la parella. O bé el diumenge el dediquem també a treballar, en una carrera esgotadora d´eficàcia, eficiència i rendiment.

Com va dir el papa en aquesta trobada, «El diumenge sense treball (a excepció dels serveis necessaris) vol afirmar que la prioritat no és l´economia, sinó la humanitat, allò gratuït, les relacions no comercials sinó familiars, amicals». I per això afirmava el papa: «Ja és hora de preguntar-se si el fet de treballar en diumenge suposa una autèntica llibertat».

Davant el nostre món, cal determinar què prioritzem en la nostra vida, si la dimensió econòmica o la festiva i familiar. Obrir una multinacional en diumenge, a més de la situació de discriminació que suposa per al comerç menut, vol dir prioritzar el treball per damunt del descans. Prioritzar l´economia per damunt de la persona. Per això el papa es preguntava si amb l´obertura de les botigues els diumenges, estem deixant en un segon pla la dimensió de descans i les relacions familiars, i per tant, si «estem perdent aquesta capacitat, aquesta saviesa de jugar amb els nostres fills».

Com ha dit el papa, obrir o no obrir els diumenges no és alguna cosa secundària o anecdòtica. És aquell «punt important que ens permet discernir la qualitat humana del sistema econòmic en què ens trobem». A més, el fet del treball en diumenge, com ha dit el papa, «no interessa només als creients, sinó que interessa tothom, com elecció ètica», com a manera de viure la vida i les relacions interpersonals!

Enmig d´una societat tan hostil i amb tanta duresa, si volem humanitzar més la vida de les persones, hem de saber trobar un equilibri entre el temps de treball i el temps de família. El que no pot ser és que el treball en diumenge, anul·le la dimensió festiva i de relacions del trobament familiar.

I és que com ha dit el papa, «el diumenge sense treball, vol dir apostar perquè la prioritat no siga l´economia, sinó la humanitat». No és això una forma d´humanitzar més el nostre món?