La mateixa setmana que acabava aquest curs, es publicaven al DOCV les condicions per a la concessió de dos nous centres de gestió privada a Calp i a Elx, els mal anomenats CIS, «centres d'iniciativa social», nom que busca confondre i amagar el que en realitat són: facilitar el negoci d'alguns i no resoldre cap de les necessitats urgents de la majoria.
I és que el projecte de construcció d'un centre com aquest es planteja alhora que s'augmenta el nivell de massificació a les nostres classes, més enllà dels límits raonables i legals. A males penes s'adeqüen els centres escolars i no se'n construeixen de nous. Les decisions polítiques van totes orientades a convèncer-nos que hem malgastat els recursos públics i que el camí millor és el de tancar aules, biblioteques, laboratoris i d'usos múltiples, acomiadar mestres... Les noves polítiques econòmiques extenen l'austeritat com una apisonadora que no té cap remordiment per a tancar aules i centres públics alhora que cedeix terrenys públics per a la seua explotació empresarial.
La qualitat dels serveis no depen dels recursos, si més no de l'esforç de tothom. Clar que sí! La qualitat de l'educació, de la sanitat o de la justícia està continguda dins les reformes que imposen les noves polítiques. La nova llei, la LOMCE (ley orgànica para la mejora de la calidad educativa) planteja la solució. Només és qüestió d'acomplir la llei i prou! Màgia! Ja ens ho deia el pitjor ministre d'educació que hem conegut: amb menys diners, amb menys persones, amb menys dotació, anem a fer millorar l'educació.
Però a més, la nostra Conselleria valenciana deixa a més de cinquanta alumnes dels programes de formació professional bàsica (PQPI i FPB) d'Elx sense plaça: es tanquen o es redueixen a la meitat els grups que teníem enguany. Alhora que aprofita el desglossament del Coneixement del Medi en Primària (Naturals i Socials) de la nova LOMCE per a reduir hores a l'aprenentatge del valencià. Però la Consellera Mª José Catalá no s'atura, s'atreveix enguany a anticipar l'inici de les classes al tres de setembre, amb la normativa de la nova llei encara en procés de tramitació i publicació, motiu pel qual redueix a menys de dues setmanes el temps per a preparar-se les proves extraordinàries a l'alumnat de Secundària; ara que altres comunitats com la catalana han tornat a deixar els dos mesos que sempre s'han tingut. Així anem a millorar l'alt nivell de fracàs escolar que pateixen les nostres escoles? Potser tantes dimissions en educació (secretaria autonòmica, direccions territorials...) tinguen alguna relació amb aquest decisionisme, unilateral i autàrquic, sord al mínim debat institucional.
Aquest és un bon moment per a millorar els serveis públics, ara que tantes persones tenim tantes dificultats econòmiques. L'objectiu no pot ser altre que els nostres recursos educatius impulsen una major oferta educativa enlloc de reduir a l'absurd les nostres possibilitats de formació i per al reciclatge professional.
Quin sentit té oferir espais públics a empreses que exploten el seu negoci durant 75 anys? És ara el moment d'oferir serveis educatius d'èlit? El nou CIS per a la nostra ciutat hauria de ser un centre d'iniciativa social vertader, un centre escolar integral que oferira al seu alumnat d'infantil, primària i secundària, un ensenyament de caràcter integrador i compensatori, menjador obert per a qui ho necessita, fins i tot en temps de vacances, amb projectes pedagògics i materials socialitzats que compensen les diferències i connectat amb la xarxa de serveis públics que encara tenim.
Qui signa aquest article demana la rectificació ràpida d'aquesta altra decisió precipitada. Per això entenem que la concentració d'avui -als terrenys cedits al barri d'Altabix i a les 20 hores- i d'altres que es convoquen en el futur, haurien de transformar-se en actes multitudinaris per l'educació pública, tot just com acaba de succeir amb la sanitat a Elx. Es precís millorar els serveis a la ciutadania en aquests moments tan difícils.
Per tot això, des d'aquestes línies, demanem als responsables educatius de la nostra ciutat que denuncien aquesta reducció de recursos públics que està afectant l'ensenyament, tant o més que a la sanitat, i que seguisquen l'exemple de tantes persones que lluiten des d'organitzacions i plataformes de tota mena. Siguem capaços d'encetar un nou temps obert al consens polític, sindical, institucional, real. Hem de portar al carrer la nostra denúncia i exigència, per la dignitat d'un poble, per la dignitat d'uns serveis públics útils i de qualitat.
