Tothom és mentider; des que ens alcem pel matí fins que tornem al llit -alguns s'estenen durant el somni també-, anem escampant mitges veritats i boles de mida gegant a tort i dret. D'antic, sospitàvem aquesta conducta, ara però els investigadors tenen proves. Encara més, segons alguns autors, l'evolució afavoreix els mentiders en front de les persones honestes; una altra alarma: s'afirma que aquell que intenta enganyar-nos, en apariència, es mostra més segur, la qual cosa dificulta despullar la fal·làcia del seu discurs.
Malgrat aquesta conducta universal, sembla que la intensitat i freqüència a mentir no es manifesta per igual en tots els col·lectius. S'apunta que, per exemple, entre els governants la pràctica de no dir veritat és moneda corrent. Suposem que per això estan entre els més estudiats; no sabem tampoc quin paper hi juga la impunitat.
A les aules, un objectiu principal que s'han proposat alguns docents ha sigut despertar l'esperit crític en l'estudiant. Aquells que ho fan en saben de les dificultats que es presenten -és molt més fàcil aprendre's de memòria la llista dels reis gots, i tant que sí-, però, també, del gran profit que se n'ha derivat, quan ho han aconseguit. Estar en alerta permanent és molt cansat, és clar. Som vulnerables en molts moments al llarg del dia. Al lector pacient, li proposem descobrir veritats, cas que n'haguera alguna, en el text que ve a continuació. Ara tenim un avantage: el recurs d'Internet, per a deixar al descobert al més sabut, o al polític més imprudent.
El govern municipal anterior i actual han demostrat una preocupació excessiva per la conservació del palmerar d'Elx. El Patronat del Palmerar ha mantingut, des de la seua fundació, més reunions que les previstes per llei de forma ordinària, per a anticipar-se als problemes que pogueren presentar-se en el manteniment i millora del primer patrimoni de la humanitat de la ciutat.
El 2011, l'IECBV va remetre a l'alcaldessa d'Elx, la directora general de Patrimoni Cultural i la Conselleria de Cultura un informe sobre l'estat d'abondó de diversos horts de palmeres del terme d'Elx. En el dit informe, l'IECBV sol·licitava que es prengueren mesures per a corregir el deteriorament accelerat que estaven observant. Els representants de les diverses institucions públiques es feren ressó de la petició d'aquests ciutadans; tot seguit contestaren agraint la informació facilitada i comunicant que d'immediat es reunirien els òrgans corresponents, per a estudiar l'estat del palmerar que, emfatitzaren, no s'explicaven com se'ls havia passat per alt, ja que no li llevaven els ulls de damunt des que el món és món.
Per motius desconeguts, alguns apunten com a causa la mandra dels funcionaris, la resposta institucional no arribà a l'IECBV. Aquest, davant del silenci, tornà a fer la pregunta, i aprofità per ampliar l'informe anterior. De nou, silenci. L'IECBV s'adreçà al síndic de greuges demanant empar, i ara sí, tots els governans es disculparen i convocaren els representants de l'Institut d'Estudis a una reunió per informar-los personalment de tot el treball fet i els resultats. Tot i que aquests ja els podia comprovar l'IECBV en donar-se un volta pel palmerar. Una mostra és suficient: l'hort de l'Arbre (al nord de l'Escorxador), el reg està recuperat i la verdor exuberant.
L'IECBV, estimulat per la sensibilitat i diligència que va trobar en els governants, els dirigí una altra petició: un pla de conservació del canal de desviació del pantà d'Elx, acabar l'expedient de declaració BIC d'aquest i manteniment de la xarxa de séquies que reguen els horts. Tot contribuiria a preservar aquest patrimoni, el pantà i les séquies, i milloraria la qualitat de les aigües de reg del palmerar. La demanda es féu al gener d'aquest any, i la reposta per poc no s'anticipa a la pregunta. Estem plantejant-nos, demanar que, aprofitant el trasvassament Xúquer-Vinalopó, l'ajuntament construïsca un embassament regulador d'aigües i, per fi, regara com cal els horts; a més, que actuara sobre els horts del Comptador i del Tio Massot (al sud del pont de la Generalitat, marge dret del riu) abans que no passen a pitjor vida. Això, però, seria abusar de la bona fe dels governants. Ens pensarem si donem el pas o no.
