Som 35.000 els habitants de Santa Pola, 23.000 en edat laboral (entre 16 i 65 anys), dels que treballen uns 7.000. D'altres 3.000 estan a l'atur. Aquesta xifra s'ha convertit en l'obsessiva mitjana habitual de la nostra vila, mes rere mes, amb molt poques variacions significatives, i és una cosa que ens inquieta profundament a totes les persones de bé.

Els missatges dels de "vivimos por encima de nuestras posibilidades" ens bombardegen cada dia amb planificació, imaginació, formació, possibilitats de col·locació, etcètera. No haurien de plantejar-se aquestes abstraccions els polítics perquè a Santa Pola pogueren tenir possibilitats aquests 3.000 aturats?

Hauríem entès que el Pla General que el PP va aprovar en solitari no fa tant (2006, just abans que es desencadenara aquesta estafa bancària) hagués tingut per objectiu possibilitar la creació d'ocupació, ampliant i abaratint el sòl industrial, i/o possibilitant una agricultura intensiva. Però no. Va ser més important la rajola que les persones, els bancs que el poble. I així estem, i així seguirem si no es dóna un cop de timó important. Cap a on ens porta el PP? Per quants anys seguirà mantenint un Pla General que no serveix per a crear llocs de treball a Santa Pola?

El que demana el poble que es tinga com a objectiu no és el que assenyalava aquest pla general, esperar que es puguen construir habitatges de segona residència. D'aquestes ja n'hi ha moltes buides. I no creiem que molts ciutadans russos adinerats als quals suposadament no se'ls discutiria l'atenció sanitària ni els papers per viure a Espanya vulguen adquirir-les en Santa Pola, com algun geni amb visió de futur del PP sembla apuntar.

Tenim molts amics i coneguts sense feina. Però n'hi ha un en especial, de 47 anys, formació mitjana, extrema disposició per a qualsevol treball, incansable en la seva recerca, i que dedica tot el seu temps a aconseguir-lo. No hi ha possibilitat que no haja utilitzat, des de l'INEM, els cursos del SERVEF, la premsa, Internet, patejar-se polígons industrials de la comarca ... I l'únic que aconsegueix són ocupacions de 3 mesos com a màxim, tot i el seu interès en consolidar-les. Ha arribat a dominar tot tipus d'enganys o explotació del personal en premsa i Internet. Ja li desestimen per edat la seua petició en moltes ocasions, amb 47 anys, ara que tant es parla de retardar les jubilacions a 20 anys més (67). No li importa el sector (hostaleria, serveis, dependent, estibador, etcètera.), i està fins i tot plantejant-se marxar a l'estranger, com a última possibilitat.

Preguntem, llegim els diaris, intentem veure si en algun racó d'ells hi ha alguna pista que ens puga portar a aconseguir un lloc de treball, i res: consells condescendents als aturats perquè es planifiquen, es formen, tinguen imaginació, munten els seus negocis com autònoms, etcètera.

Que fàcil és parlar així des del lloc fix que concedeix el mer fet de pertànyer a un partit polític que segueix promovent la rajola, i haver aconseguit un lloc, o dos, com el nostre alcalde, en institucions de govern. I que malament li senta escoltar-lo a qui no pot treballar, perquè qui hauria d'oferir treball no el crea i s'aferra a un pla general obsolet, que hauria de derogar.