Hem entrat en l'espiral dels Kindel i dels Ipad (la resta són tablets....) i a molts joves, a vegades, els costa redordar on han vist un full imprés, més enllà dels llibres de text, o com era l'últim llibre que han llegit; ara que els ebooks guanyen terreny any rere any, i que la publicitat cada vegada més és cosa on line o de simple i humil fotocòpia, potser alguns ja dubten si encara existeixen impremtes o si l'invent de Gutemberg, més enllà de la seua entrada a la Wikipèdia, ja ha desaparegut o no.

Si algun dia algú vol explicar la història de la impremta a Elx durant el segle XX, comprovarà que un dels tallers més important, entre 1917 i l'any 2000, fou el de Pascual Segarra, una institució en la indústria i ciutat d'Elx, i sense la qual és difícil explicar tantes coses de la nostra història contemporània: des dels cartells de festes a les entrades de l'Elx Club de Futbol; des dels fulls volants o pamflets dels anys 20 i 30 a bona part dels llibres estampats a Elx en els darrers 50 anys; des de la premsa local a les al·leluies del Diumenge de Glòria; des d'impresos comercials a fulls parroquials, etc. La indústria i l'esport, el comerç i el periodisme, l'activitat municipal i la privada, l'activisme polític i la devoció popular, la cultura i bona part de la vida quotidiana il·licitana tenen en la impremta de Segarra un testimoni de primera magnitud. Es tracta d'una empresa fundada l'any 1917 per son pare, Pascual Segarra Agulló, en societat amb Marcial Torres, i que es trobava en el carrer del Trinquet, a la vora del que anys després seria l'edifici del Movimiento. Més tard la societat fou dissolta i cadascun dels dos socis continuà l'activitat pel seu compte. Fou quan la impremta Segarra fixà la seua activitat a la Corredora, a la vora del Café Marfil, al mateix lloc on hui dia continua la Papereria Segarra, que regenten les seues filles. Després passà al carrer Empedrat (en el baixos de la Penya).

Nascut l'any 1922, Pascual Segarra Sánchez es féu càrrec del taller tipogràfic a l'any 1942, poc després d'acabada l'última Guerra Civil. Vint-i-cinc anys després buscà un espai més còmode i millor comunicat amb la indústria a l'eixample del barri d'Altabix, al carrer Bisbe Winiwal 39, on estigué instal·lat durant més de trenta anys. Al llarg de la segona meitat del segle XX, Pascual Segarra sabé transformar l'empresa familiar en una empresa moderna, que dirigí fins als anys noranta, quan la deixà en mans del seu fill. L'any 2002, el nou gerent instal·là els tallers fora de la ciutat, en una nau industrial de l'Hort de Viscarra, on continua hui dia fent front al dia a dia, com va fer son pare i com va fer el seu avi.

Empresari i amant de la fotografia, observador, atent, curiós, pragmàtic i compromés amb el seu treball i amb Elx, home de paraula i home bo, amic dels seus amics, a 90 anys, ha estat un testimoni discret i atent de l'evolució de la indústria gràfica i de la societat il·licitana. Amb perplexitat, i amb els dubtes i les quimeres corresponents, va saber evolucionar des de la tipografia convencional, amb caixes de tipus -a mitjan dels anys noranta, encara conservava bona part dels que havia heretat de son pare- a la gran revolució de l'offset, fins arribar a l'era informàtica! I tot això sense oblidar altres innovacions quant a maquinària d'impressió o composició.

Com ja he dit, la indústria, el comerç, el món fester o de la religiositat popular de la ciutat han tingut sempre a mà la professionalitat (quan no la complicitat i generositat) de Pascual Segarra. Testimoni parcial que sóc, no puc deixar de constatar que potser ha estat el món de la cultura qui ha tingut en esta empresa un servei més que notable. Si repassem les publicacions relacionades amb la història local, amb la Festa d'Elx -per no parlar de la revista Festa d'Elx, estampada durant dècades en estos tallers- l'edició de butlletins, semanaris, revistes de tota mena i centenars de llibres de tota mena, han eixit dels tallers de Pascual Segarra.

Ja jubilat, passats els 80 anys, sorprenia trobar-lo en la impremta tots els dies de la setmana, al costat del seu fill Pascual, treballant com el primer dia. Ara, amb 90 anys ben complits, envoltat de la seua família, ens deixa i potser pensa que ha fet allò que s'havia proposat: fundar una família, conservar i ampliar l'empresa que el seu pare li va cedir, i deixar-la en mans del seu fill, en un acte més (entre altres), de servei a la societat il·licitana.

Òbric el Kindel i mire la pantalla, passe les pàgines, comprove el tipus de lletra, la grandària, el tacte... i l'olore. És asèptic: no m'arriba l'olor de la tinta, ni puc sentir el tacte del paper, ni apreciar-ne l'enquadenació. De la mateixa manera que a alguns els és difícil imaginar la vida sense un telèfon mòbil o una connexió a la Xarxa, a uns altres ens és molt difícil explicar la nostra vida sense l'existència del paper imprés i d'aquells impressors que coneixen el secret del seu art. Senyor Pascual Segarra, gràcies.