El poble d'Agres celebra cada any l'Ambaixada del Pastoret, l'esdeveniment més important d'aquesta vila i que recorda la figura de Gaspar Tomàs, al qual, segons la tradició, se li va aparèixer la Mare de Déu. L'acte de l'Ambaixada, que se celebra en tres llocs diferents, comença als carrers d'Agres, quan el pastor, baixant del castell, convida als veïns a acudir a la plaça, per tal de donar-los la gran notícia. En el segon acte, a la plaça del poble, el pastor conta als veïns la troballa divina que ha ocorregut al castell. Finalment, el tercer acte (a les runes del castell) i al peu del lledoner, es narra la història de l'aparició de la Mare de Déu.
Segons conta la tradició, el 31 d'agost de 1484 un incendi cremà l'església de Santa Maria d'Alacant. La imatge de la Mare de Déu que allà es venerava, eixí volant en un núvol resplendent fins arribar a Agres, posant-se sobre un lledoner. Allí s'aparegué a Gaspar Tomàs, un pastor del poble al qui li faltava una mà. El pastor, després de vore aquest fet extraordinari i amb la mà recuperada miraculosament, anà al poble per anunciar aquest gran prodigi. Davant d'aquest fet, els habitants d'Agres demanaren a l'amo del lledoner que els deixara tallar-lo, per tal de poder fer amb aquell tronc una imatge de la Mare de Déu. Degut a la devoció a Santa Maria, cada vegada més gran, el 1577 s'autoritzà la fundació del convent, on cada any són nombrosos els pelegrins que pugen per venerar la seua imatge.
Com a part integrant de les festes, i com cada any, l'últim divendres i dissabte d'agost es va representar el Teatre de l'Aparició de la Mare de Déu d'Agres. Aquesta escenificació va ser idea del frare franciscà Vicent Martínez, que va pensar que, de la mateixa manera com es representava el Betlem al Nadal, també podien fer la representació de l'aparició de la Mare de Déu a la serra de Mariola. L'obra, afortunadament ara traduïda al valencià, és del P. Manuel Balaguer, que la va escriure el 1951 i que va ser representada per primera vegada el 31 d'agost d'aquell mateix any.
Però els dies grans de la festa són el 7 de setembre, dia del Pastoret, quan la imatge de Santa Maria es traslladada des del seu santuari a Agres i el dia 8, dia de la Mare de Déu, quan celebrem la solemnitat de les Marededéus trobades, i on la santa imatge, després de la missa solemne, torna al seu santuari fins l'any següent.
Agres, com molts altres pobles del bisbat d'Oriola-Alacant, venera amb una devoció entranyable Santa Maria, la Mare de Jesús i Mare de l'Església,. La presència de la Mare de Déu als nostres pobles, i la seua veneració, és notable de nord a sud del bisbat d'Oriola-Alacant: l'Assumpció a Elx, la del Loreto a Mutxamel, el Remei a Monòver, la de Gràcia a Biar, la Immaculada a Torrevella o la del Sufragi a Benidorm entre d'altres.
Maria, per la qual va vindre la salvació i a qui totes les generacions anomenen benaurada, és l'aurora del Crist. I és Maria, amb el do de la seua maternitat, la que ens acompanya i ens encamina a una fe més viscuda i més autèntica. Per això, el Concili d'Efes (431) per boca del bisbe Sant Ciril d'Alexandria, va proclamar la Mare de Déu, "tresor que tot el món ha de venerar, llum inextingible, corona de virginitat, temple Sant de Déu".
Que l'exemple i la fidelitat de la Mare Verge, ens ajude a ser també fidels a l'esperit de les benaurances, per proclamar amb alegria les meravelles que Déu ha fet en Santa Maria. I que la sol·licitud maternal de la Mare de Déu, per la qual "tots els hòmens arriben a conèixer la veritat", com digué Sant Ciril d'Alexandria, augmente la fe de l'Església i l'esperança de tots els creients.
