L'Any Internacional de la Química-AIQ, el 2011, arriba a la fi, l'acomiadem parlant de la taula periòdica, TP, dels elements químics.

Es coneixen poc més de cent elements diferents; el més lleuger, el primer de l'ordenació que deixà el genial i tossut Mendeléiev (1869), és l'hidrogen. El més abundat, amb diferència, en l'univers. L'últim lloc de la TP, però, és un privilegi provisional, no està tancada. Aquests últims són elements fabricats al laboratori, d'existència fugaç.

La TP conté molta informació, de química; també, però, d'ideològica. Només han d'evocar noms d'elements com ruteni, franci, germani, poloni, californi, hafni o encara més rodons europi i americi, tots descoberts del segle XIX a meitat del XX: nacionalisme emergent. També hi ha una tongada de noms que honoren científics, més patriotisme?: mendelevi, no podia faltar, einsteni, rutherfordi, bohri o el curi, que reconeix el treball del matrimoni Curie. Així mateix, hi trobem un nom que parla del sexisme en la ciència. Lisa Meitner, destacada científica de la primera meitat del segle passat, donà l'explicació de la fissió nuclear; els mèrits, en forma de premi Nobel de química, només se'ls reconegueren a un col·lega, home. Fa catorze anys, a manera de penitència, l'associació de química, IUPAC, que promou l'AIQ, acordà batejar meitneri a un element. També trobem algun altre que no acaba d'assentar el nom: Com s'ha de dir wolframi o tungsté? Fa poc, la IUPAC aprovà el segon. Aquest metall està en el paquet dels elements estratègics. Està lligat a la nostra història: ajunten vostés Galícia, Guerra Civil, Hitler, Franco i el nom del metall i emergirà un pacte de guerra.

Anem a l'aula. Potser recorden que en alguna ocasió se'ns digué que els elements del final de la TP eren poc importants i, per tant, no valia la pena ni d'aprendre'n el nom. Si això ha sigut cert en algun moment, que no eren importants, ara no ho és. Mirem-ho amb algun exemple: el tàntal, quasi tots els dispositius d'electrònica digital el contenen, s'extreu d'un mineral de nom més familiar, el coltan; el neodimi, contribueix a crear els imants permanents usuals més forts, els pot trobar en els auriculars lleugers d'alta fidelitat, que tant abunden ara; l'europi, les bombetes de baix consum, l'ús de les quals s'està estenent, també contenen europi en la mescla per tal de crear una llum que s'assemble a la solar el més possible, també els bitllets d'euros, per a dificultar la falsificació; l'holmi, qui pararia l'atenció en una terra tan rara? Doncs, sapiguem que si ens hem fet una ressonància magnètica l'aparell corresponent l'utilitza; i, si aquí li han injectat un agent de contrast, molt probablement han fet servir gadolini, un altre rar. Elements de noms poc usuals, que tenim molt a prop.

Estem en mans dels elements químics: no només per fora, sinó per dins. El nostre reconeixement a l'oxigen que filtren els pulmons, al potassi i el sodi implicats en la comunicació nerviosa, al calci que ens permet mantenir-nos drets, i, a falta d'aquest, al titani; reconeixement al lleuger liti que commou l'estat d'ànim, i seguiríem amb el carboni, el seleni... tots importants per a tenir una salut de ferro.

Som un conjunt ordenat d'elements químics, cap dels nostres constituents bàsics cau fora de la taula periòdica. La meravella està en l'assemblatge i encara més en arribar a entendre'l, tot i que siga a mitges. Però la química va amb nosaltres i contribuirà a clarificar (-se). Els elements se sintetitzen en el cor extrem de les estrelles; els prenem prestats i, al final del nostre recorregut, els tornem tots: sostenibilitat.

No ens allarguem, que el temps és or per al lector; estan per tot arreu, els elements químics, cal anar amb peus de plom.

Què no es mereix el Baix Vinalopó un Museu de la Indústria amb una secció potent dedicada a la química? La química fa somiar.