L'Aplec de Sonadors de Mutxamel és una iniciativa cultural en la qual es donen a conéixer les agrupacions dedicades a la pràctica i manteniment de la música popular o folclòrica valenciana, i també de la resta d'Espanya. Este projecte té una justificació evident en l'existència a Mutxamel d'una de les darreres agrupacions valencianes de músics de corda que per via tradicional ha mantingut des de fa segles les melodies, ritmes i balls populars autòctons: el "so de Mutxamel".
Amb l'antic nom de so es coneix al sud del País Valencià (i a la muntanya de Mallorca) un conjunt de músics o sonadors (vinculats en l'origen a confraries religioses, ja en el segle XVII) que s'encarrega de mantindre antiquíssims rituals festius com ara el cant-dansa dels pastorets, aurores i salves religioses, rondes..., però sobretot balls solts i agarrats des de temps inmemorial, tot i que, això sí, intepretant-los amb la màxima fidelitat a les tècniques i estils propis de la música popular.
El so, també conegut com a ronda o rondalla a la resta del País Valencià (només n'hi ha cinc o sis en actiu), té el seu correlat en la "cuadrilla" del surest peninsular, la "ronda" de la Manxa, Aragó i Extremadura, la "panda" de Màlaga, la "rondalla" del sud de Catalunya, l'antic conjunt format per guitarrista, violinista i/o acordionista en el Pirineu català i aragonés, els "sonadors" o "sons" de les Balears i la "parranda" de les Canàries, tan coneguda ara gràcies als programes de la Televisión Canaria, i origen, per cert, de grups professionals com ara "Els Sabandeños", que practica una música netament folc, que no folclòrica o tradicional. Estes tipus d'agrupacions musicals festives no són, però, -i això cal matisar-ho- rondalles de grups de danses (o de "Coros y Danzas", com es deia antany) ni orquestres de pols i pua (dites també "rondalles" -sic-) ni tampoc grups o bandes de música folc, les quals es dediquen exitosament a versionar temes populars.
En aquest sentit, l'Aplec de Sonadors de Mutxamel s'inspira en els nombrosos "encuentros de cuadrillas" o "de rondas" que se celebren des de fa més de 25 anys a Múrcia, Albacete, i Almeria, i que tenen el màxim exponent en el "Encuentro de Barranda", una festa d'interés turístic nacional que aplega cada any més de 20.000 persones vingudes d'arreu de l'estat. Ací, al País Valencià, el descobriment recent d'aquestes festes de música i ball tradicional ha donat lloc a altres aplecs similars a les localitats de Biar, Mutxamel, Ontinyent i de la comarca del Maestrat, que comparteixen la mateixa filosofia, i que estan actuant decidídament com a catalitzadors per a la necessària dinamització i recuperació d'una música popular que s'ha vist manipulada i ancorada en els grups de danses, les actuacions dels quals ja no connecten amb el públic (i menys encara amb el jovent) que cada vegada més les veu com una cosa desfasada i teatral.
Així doncs, l'Aplec de Sonadors de Mutxamel no pretén reunir en un escenari grups de danses, ni colles de xaramiters i tabaleters, ni orquestres de pols i pua, ni bandes de música folc; en absolut. No es tracta d'un festival folclòric o d'un concert folc, sinó d'un encontre de sonadors, balladors i cantadors, de caràcter obert i participatiu, on els que lliurement venen a ballar (persones amb coneixements de ball popular o no, i sense vestir-se a l'antiga) posen en pràctica l'ampli ventall de ritmes de la nostra música tradicional, interpretada per uns sonadors experimentats i familiaritzats amb la més fidel i respectuosa tradició heretada, i promocionant així una vertadera i efectiva repopularització i difusió entre la gent del carrer de la música popular, la qual mai no hauria d'haver caigut en l'oblit. Per això l'Aplec constitueix una autèntica festa de la música popular, i aquesta té lloc en el mateix carrer, tal com ocorre actualment a Múrcia, a Àvila o a Mallorca. La fidelitat a la tradició musical autòctona, la seua revalorització com a patrimoni inmaterial i signe identitari local, i el seu digne reviscolament i actualització són els eixos d'aquesta plataforma que l'Ajuntament de Mutxamel i altres entitats com el Club Diario Información d'Alacant i l'Institut Ramon Muntaner (Fundació privada de centres d'estudis de parla catalana) patrocinen des de l'any 2005.
Per aquest motiu, l'Aplec de Sonadors de Mutxamel reuneix any rere any el millor d'aquestes agrupacions amb l'objectiu de rellançar-les i difondre el llegat musical que atresoren. Sons però també xaramiters, tabaleters, versadors, ximbombers... s'apleguen en un acte on poden escoltar-se vells cants i practicar-se jotes, malaguenyes, fandangos, seguidilles, boleros, valsos, masurques, pasdobles... Per aconseguir-ho el So d'Alacant (és a dir, els músics del Grup Alacant) amb la imprescindible i valuosa ajuda i complicitat dels grups de danses, la colla de dolçainers "El Nuvolet" i el so de Mutxamel (protagonista indiscutible de l'acte) s'involucren conscientment perquè els grups convidats i el públic gaudisquen d'una meravellosa vetlada festiva i participativa.
