En pràcticament tots els pobles, ara fa 100 anys hi havia "un teixit associatiu dens. Sorprenentment dens". Són paraules del professor Francesc-Andreu Martínez Gallego, del seu llibre "Esperit d'Associación. Cooperativisme i Mutualisme Laics al País Valencià, 1834-1936", que ha eixit recentment. Un exemple d'això el tenim en l'Ateneu i l'Orfeó d'Alacant o el Casino també a Alacant o el Centre Cultural de Benalúa. També eren freqüents les societats mutualistes i les cooperatives com a Sax ("La Confiança"), Santa Pola ("Cercle Obrer"), Petrer ("Cooperativa la Dignitat"), Xàbia ("Fraternitat Obrera"), Xixona ("Caixa Crèdit Agrícola"), Pego ("Unió Agrícola"), El Pinós ("Gremi d'Obrers de la Vila"), Callosa de Segura ("La Benèfica"), Monòver ("La Solidaritat de Sabaters"), Crevillent ("Mutualitat Obrera"), Dénia ("Pòsit de Pescadors"), Villena ("La Previsora"), Elx ("El Despertar Femení"), Alcoi ("La Mutualitat Obrera"), Oriola ("La Previsora Oriolana de Socors"), o Sella ("Societat Obrera") que enguany compleix 100 anys.
"I és que els tòpics -diu Francesc-Andreu Martínez- dibuixaven uns valencians "desubstanciats", amb poc alè associatiu, individualistes i desconfiats". Res més lluny de la realitat, com queda demostrat en aquesta obra.
El llibre, que tracta del cooperativisme agrícola i del sindicalisme agrari de base laïcal, (editat per les Publicacions de la Universitat de València) presenta les cultures de casino o el de les cooperatives d'habitatge, que crearen societats immobiliàries, "amb els marges dels guanys acotats per la funció social que tenien", amb una especial dedicació al món del camp.
Segons el professor Martínez Gallego (doctor en Història per la Universitat de València i professor de l'Àrea de Periodisme de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València) degut a l'èxode rural i per preservar la renda agrícola, els llauradors valencians van haver d'organitzar-se col·lectivament. Va ser així com durant el segle XX, "el sindicalisme i el cooperativisme agraris es convertiren en eixos vertebradors de la societat agrària". D'aquesta manera es crearen cambres, sindicats, cooperatives, gremis i societats amb un marcat caràcter interclassista.
En 1916 es va crear la Federació Valenciana de Sindicats Agrícoles (FVSA), amb els sindicats agrícoles valencians "amb més dinamisme i més socis, com ara els de Benissa, Ondara o Pedreguer entre d'altres".
Pel que fa a la Federació Agrària de Llevant (FAL) "especialment activa en l'àmbit del cooperativisme taronger", va nàixer el 1901 amb una "àmplia nòmina d'associacions d'agricultors, cambres agràries, sindicats, cooperatives i caixes rurals de les províncies d'Alacant, Castelló, València, Albacete i Múrcia".
El llibre del professor Martínez Gallego repassa també el paper de caixes rurals d'Almoradí (1903) Novelda (1903) Crevillent (1904) Pego (1905) o Callosa de Segura (1912) i les entitats integrants de la Unió de Viticultors de Llevant: Asp, Beneixama, Biar, La Canyada, Castalla, Ibi, Monòver, Sax o Petrer.
Certament que el professor Francesc-Andreu Martínez Gallego ha tingut l'encert en aquest llibre, d'aportar noves dades al món dels llauradors, fent-nos conèixer el cooperativisme i el mutualisme valencià de signe laic, del 1834 a 1936.
