Sincerament decebut

BERNAT CAPÓ Hom es pot sentir decebut per milers de raons i en el cas que ens ocupa el motiu és, ni més, ni menys, haver llegit les declaracions de la persona de la que s'esperaven altres modes, altres maneres. Vaig a parlar-ne d'un polític jove que ha triat el camí de la dreta i encara que aquest detall pot semblar una postura crítica per la meua part, res més lluny de la realitat, doncs tinc amics de llei, de col·legi, de jovença, de treball i fins i tot al si de la família, que militen o simpatitzen amb agrupacions absolutament oposades a la meua forma de pensar. Cadascú és lliure de caminar per la vorera que més li plaïa i per fet tan senzill mereix el meu respecte, sempre i quant ho faça deixant pas quan sia menester i tenint com norma no posar travetes als vianants. Seguir eixes normes de conducta és el que ha estat fent el jove polític morairer, treballant a la llum del dia, tenint les portes obertes, no amagant-se mai a l'hora de defensar una empresa, una opinió o un projecte i sempre mantenint una actuació correcta sense menysprear a l'adversari, si de cas en sorgia algun en el curs de la caminada en un temps en el que recolzava el moviment ciutadà que demanava més horitzó i llibertat per la pedanïa de Moraira. Es volia aconseguir la qualificació d'Entitat Local Menor, potser amb l'esperança que fos el primer pas de una futura independència. Aleshores tots els teuladins del poble estaven enfrontats amb els teuladins de la mar i en l'actualitat els habitants de dalt i els de baix han fet pinya -sempre hi ha excepcions- i tots, en gran majoria, recolzen l'actuació del jove polític que, des del despatx de l'Alcaldia, ha sabut transformar els dos nuclis en una sola població unida, fins i tot, amb el nom de Teulada-Moraria. S'acabaren les ànsies d'independència, doncs ara les dues parts formen un cos, van desaparèixer els odis i les crítiques, els rumors i maledicències, tot s'ho emportà un onatge seré, als peus del castellet, formant un mar de tranquil·litat.
El jove polític encarà el futur deixant l'Alcaldia, requerit pels dirigents del Partit Popular que posaren tota la seua confiança en les seues capacitats per ocupar càrrecs de major responsabilitat. Al poc temps de estar al front la delegació de la Generalitat, per a tota la província alacantina, ja començà a fer declaracions que se'n allunaven bastant d'allò a que ens tenia acostumats. Hom pensa, potser, que, a la calor dels esdeveniments, passen coses com aquestes en eixe noble afany de quedar bé. Doncs no, el jove teuladí de Moraira o teuladí-morairer, com caldrà dir d'avui endavant, puja com la bromera d'una cervesa ben tirada i passa a ocupar el tercer lloc en l'organigrama de l'organització política - enhorabona?- i en conseqüència les declaracions ara són més fortes, dures i desentonades, al menys això en semblen a mi que sóc el que firma al capdamunt d'aquest comentari. El vice-secretari general del partit li demana al líder dels socialistes valencians "que impida que los concejales tránfugas de su partido puedan presentarse en las elecciones municipales del año próximo en las listas socialistas". I a vostè que li fan les anades o tornades de eixa gent ? Si són tan inútils millor és que tornen, o no? Sembla que no. Perquè, a més de ser tránsfugues van trencar el pacte i van robar -de dia, amb llum i molta audiència- l'Alcaldia benidormí. Se'n recorda el senyor vice-secretari d'aquell polític cartagener que es va fer l'amo de l'Ajuntament de Benidorm i fou president de la Generalitat i més tard ministre de Treball i ara milionari? Allò no va ser un robatori, no senyor, allò va ser una ocupació per dret de conquesta a l'estil del Borbó cinquè? A bon segur que no sap res de l'assumpte Era molt jove quan tot això passava i estava molt ocupat en altres coses. Potser que, el quasi paisà meu, pense que parle per la meua qualitat de vell militant socialista, ho faig perquè resulta força molest tenir que canviar, de sobte, conceptes, estimacions i fins i tot, criteris que m'obliguen en aquest cas concret a manifestar que em senc sincerament decebut, però no dolent.