L $27Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovà, per unanimitat, sol·licitar de l$27Ajuntament de València que es dedique un carrer al poeta Xavier Casp i Verger. Fins aquí res a dir, doncs la trajectòria del personatge en el camp de la poesia, ha estat abonada per un saber fer brillant en el que cal posar de relleu un domini de la llengua que el portà a la creació de sorprenents imatges i no menys belles metàfores. El Casp ha sigut un representant destacat del idioma que compartim els valencians, catalans i mallorquins fins el punt d$27obtenir, ni mes ni menys, que la Flor Natural, en els Jocs Florals de la Llengua Catalana que a l$27any 1950 se celebraren a la ciutat de Perpinyà. La seua poesia pren un camí que, al dir dels entesos, es caracteritza per el més pur hermetisme i la presencia constant d$27un profund cristianisme. És exigent, molt exigent en la seua pròpia producció i aquesta actitud, que caldria qualificar d$27intel·lectualista, el converteix en l$27au que fa de líder en el grup de poetes valencians que, en un moment donat, que podríem concretar en la dècada dels quaranta, dona vida al panorama literari valencià. Casp va més enllà encara fins el punt de permetre$27ns afirmar que es tracta d$27un personatge decisiu en la recuperació de la literatura valenciana, de manera força especial pel que respecta a la poesia, una vegada finalitzada la guerra civil. En aquesta empresa l$27acompanyà Miquel Adlert, un jutge molt aficionat a les lletres encara que amb poca producció. Tots dos funden l$27Editorial "La Torre" en l$27any 1943 i un lustre després la revista "Esclat", empreses que van ser les plataformes on es donaren a conèixer quasi tots els poetes i escriptors valencians de l$27època. En aquest moment el binomi Casp-Adlert, més el primer que no el segon, fou la corretja de transmissió amb els escriptors catalans i mallorquins no posant mai en entredit que tots junts parlaven, y escrivien, la mateixa llengua amb les variants pròpies de cada regió.
P el que fa al Casp, en plena joventut, quan encara no havia complit la trentena, ja s$27havia integrat en el grup barceloní "Amics de la Poesia" que va interrompre les seues activitats per causa de la guerra civil i que va reprendre al 1942. La presencia d$27autors mallorquins i valencians donà exemple d$27unitat i força per seguir amb la mampresa. Junt a Casp s$27hi troba, com sempre, Adlert. Aleshores ambdós representen un procatalanisme militant front al localisme de l$27anterior generació. Són capdavanters d$27una joventut entusiasta que s$27adhereix a una corrent ja consolidada i que aporta, entre d$27altres, les figures de Valor, Brú, Villar i quasi tot seguit Burguera i Fuster, precisament d$27aquest darrer Casp prologà un opuscle -"Sobre Narcís"- en el que augura un gran futur al suecà i li dona la benvinguda al grup. De l$27amor a l$27odi sols hi ha una passa. La vida porta aquestes contradiccions. Mentre el de Sueca agafa la bandera i encapçala la nova corrent del catalanisme literari, el de Carlet no ho assumeix i es produeix el cataclisme. Casp ja no vol saber res del català, ni dels joves que havia apadrinat. Trenca amb tot el que havia defensat abans. Al seu costat, com sempre l$27amic Adlert.
A partir del moment que es produeix el trencament el poeta Casp es transforma en l$27home polític. L$27Acadèmia a l$27hora de presentar mèrits diu que es tracta d$27una de les grans figures de la literatura valenciana. Fins aquí coincidim i amb res mes. Casp no ha defensat mai el caràcter singular del valencià, li ha negat qualsevol paregut amb el català que defensava en altre temps i que el va premiar. Fou president de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i això representa un punt negre en la seua trajectòria. Diputat a les Corts valencianes per un partit que negava les arrels comuns de la nostra llengua. S$27apunta que el gest de l$27Acadèmia és un intent de millorar les relacions amb eixa altra entitat que mai no ha tingut raó de ser i menys des del moment en que ha estat creada la nova institució. El que cal és ignorar-la per molt que l$27afalague i dote l$27alcaldessa del Cap i Casal. Res en contra de la dedicació del carrer, però cal deixar cada cosa en el seu lloc.
Bernat Capó es escritor.
