VICENT X. COUNTRI
I ens digueren que, quan l'alcaid de Bairèn hauria fet pacte amb nós, tots aquells de la vall es rendirien. I Zaèn era encara a Dénia i ens envià a dir que es veuria amb nós; i nós li enviàrem a dir que ens eixís a la ràpita de Bairèn. I vingué en una galera armada i féu parar dues tendes i aquí eixí i es veié amb nós a la nostra tenda. I ens digué que, si nós li volíem dar Menorca, perquè la tingués per nós, que ens retria el castell d'Alacant, car ell n'era poderós, que ens el podria retre; i que li déssim cinc mil besants de present".
Este fragmento pertenence al "Llibre dels Feits" de Jaume I y recoge cómo el rey de Dénia, Zaén, viajó en barco hasta el castillo de Bairén en Gandia para negociar y pactar la rendición con el rey cristiano en la que incluso pretendía donar el castillo de Alicante a cambio de la isla de Menorca. En 1243 la capital de la comarca ya estaba bajo la influencia y el control de Jaume I. No hubo guerra. Al sur del Xúquer todas las fortalezas pertenecientes a Dénia fueron cayendo en manos del monarca nacido en Montpellier hace ahora 800 años.
Con esta efeméride, el arqueólogo de Dénia, Josep Gisbert, nos invita a conocer el patrimonio escondido o maltrecho. "Los testimonios han desaparecido. Cuando en 1876 Roc Chabàs escribió la Historia de Dénia se conservaban dos bienes patrimoniales: El Castell d'Olimbroi y la Torre d'En Carrós. Además de una buena parte de la muralla andalusí dianense que conducía hacia la carretera de les Rotes". Gisbert apunta que "estamos ahora ante una oportunidad de oro para cambiar la dirección de las manillas del reloj y un siglo después de las demoliciones restaurar los vestigios y poner en valor el patrimonio del XIII, el siglo de Jaume I".