Les xarxes socials fan visibles la crueltat dels pensaments d'algunes persones, moltes vegades inconscients del dolor que les seues paraules poden provocar i de la lletja lliçó d'intolerància i inhumanitat que aportaran a qui llitja eixos comentaris.
Aquests dies de festes ens han arribat tota mena de felicitacions i bons desitjos. Uns ens han fet somriure, altres ens han deixat en silenci, reflexionant sobre quant li queda a la humanitat per avançar i aprendre. Cóm és possible que més de 2.000 anys després de que Josep i Maria hagueren de fugir i refugiar-se en Betlem per salvar la vida del seu nen, hui 2017 anys després encara milions de persones, de famílies senceres, han de llençar-se als camins, a la mar, a les muntanyes per tal de arribar a algun lloc on no ser perseguits i escapar així de la mort i les penúries?
Doncs bé, com deia, en aquests dies hem vist tota mena de missatges però cap m'ha deixat tan angoixada i decebuda com aquest:
