El palmerar no sols és l'element paisatgístic més característic i important de la ciutat; sinó que al llarg de la història ha estat un element fonamental per a l'economia d'aquesta i la supervivència dels seus habitants. Quan els pobladors medievals, de cultura andalusí, decideixen el nou emplaçament de la ciutat, el primer que fan és assegurar les necessitats bàsiques de la població. Per això, dissenyen una xarxa de sèquies per aprofitar els escassos recursos hídrics del territori; i planten horts de palmeres de tal manera que permeten altres cultius al seu interior, recreant el que actualment es coneix com agricultura d'oasi.
L'urbanisme medieval d'Elx representa tot un prodigi d'adaptació a la duresa del territori en quant que millora l'habitabilitat d'aquest creant un oasi al si d'una de les comarques més àrides de la península Ibèrica. D'esta manera, el palmerar esdevé un recurs fonamental per a la ciutat al llarg de més de 1.000 anys; i, de fet, és la part més completa de la ciutat medieval que ha arribat fins l'actualitat amb tota la seua capacitat funcional. Contrasta això amb la visió que se te actualment sobre el palmerar des de certs sectors; i que se posa de manifest en la greu regressió que ha patit els darrers 150 anys degut a la pressió urbanística.
A més de la pressió urbanística, que continua en l'actualitat amb tota la seua intensitat, com ho demostren les llicencies concedides en l'anterior legislatura al bell mig del nostre Patrimoni de la Humanitat; el palmerar pateix ara mateix les conseqüències de l'abandó de la seua activitat agrícola en les darreres dècades. El deixar de cultivar els horts ha suposat la pèrdua del model de gestió secular, sense que haguem estat capaços de trobar cap model de gestió substitutiu. Juntament amb la pressió urbanística, aquest és un dels reptes més importants que te ara mateix el palmerar; perquè la manca d'un model de gestió eficient està entrebancant la seua supervivència biològica, al temps que el fa més procliu a tot tipus de plagues i malalties.
Des de les responsabilitats que hem assumit com equip de govern municipal, hem identificat molt clarament estos problemes i hem posat en funcionament tots els instruments de gestió disponibles per atendre estes necessitats. A més, els hem obert a la participació ciutadana, perquè considerem fonamental la implicació de la ciutadania en la gestió del palmerar per garantir la millor gestió d'aquest. Així ha estat al llarg de la història i així ha de seguir sent.
Hem reunit el Patronat del Palmerar sense demora i en sessió pública, per primera vegada en la seua història. En esta reunió s'han pres 4 acords molt importants que representen un canvi en profunditat en la gestió del palmerar. Dos d'ells estan estretament relacionats i consisteixen en elaborar un Pla d'Ús i Gestió del Palmerar i un Pla de Lluita contra les Plagues. Dos instruments cabdals ara mateix per garantir la supervivència del palmerar. El tercer acord ha estat el d'elaborar un Pla Especial de Protecció del Palmerar que acabe amb la pressió urbanística sobre aquest. I el quart, la reforma de la Llei de Palmerar per a fer-la realment operativa en la protecció dels valors i la cultura dels horts de palmeres d'Elx reconeguts per la UNESCO; i per obrir la gestió a la participació ciutadana.
Per a portar tot això a la practica estem canviant les estratègies de gestió i de lluita contra les plagues, reorientant el treball de les brigades municipals i contractant també ajuda externa per aquests menesters; i implicant a l'administració autonòmica en tot plegat. Al mateix temps estem donant plena funcionalitat a la Comissió Tècnica del Patronat del Palmerar, la Junta Gestora, el Consell Agrari, el Consell Municipal del Medi Ambient i la Mesa del Patrimoni, entre d'altres.
Sabem que ens trobem davant un repte molt important per a la ciutat i anem a posar tot el nostre esforç per aconseguir-lo; perquè totes i tots ens juguem molt en aquest envit. El palmerar ha de deixar de ser el monument fòssil que és en l'actualitat per a tornar a ser un motor de desenvolupament econòmic i el centre de la vida ciutadana.
