En una comarca eminentment turística com la Marina Baixa, on creix el sector de població major per l'efecte dels residents tant estatals com estrangers, és d'admirar que la part d'interior i de muntanya genere expectatives entre la població jove. El factor treball és la clau: 1.500 productors agrupats al voltant de la Cooperativa Agrícola de Callosa d'en Sarrià, presidida per Francisco Pérez Espasa, en una activitat, l'agrícola, que representa el 60% del PIB de la localitat. Les mules mecàniques i els envelats dels camps són parts de l'estampa quotidiana. A Callosa pràcticament no hi havia desocupació laboral, el 5,2%, en 2005 abans d'esta última crisi; encara que, enguany, s'arriba al 16,5%, quan la localitat amb més atur de la província està en el 29%. Però el món de les cooperatives, de participació i gestió democràtica en una economia social, hui s'enfronta als reptes d'un mercat altament competitiu i internacionalitzat, davant del qual ha de generar respostes que li garantisquen no només la pervivència, també oferir rendibilitat, circumstàncies estes gens fàcils fora de les lleis de la pròpia competitivitat.
L'objectiu és la reducció de costos de producció, atés que estos solen anar en augment mentre que els preus del producte es mantenen i, per tant, els marges de beneficis disminueixen. Si la cooperativa no funciona, els socis es desencanten i deixen de creure en ella. En conseqüència, han d'establir una estratègia de redimensionament o creixement, basada sempre en la qualitat del producte, en este cas el nispro com a estendard i amb Denominació d'Origen, redimensionament que permet el minorament dels costos, concentra l'oferta agrària per a ser més forts, dota de millor infraestructura logística per a l'assalt de mercats internacionals, i, el que és més important, et posiciona millor davant de l'amo actual del mercat, les grans superfícies distribuïdores, que, per concentració de la demanda en poques mans, imposen preus.
Es així com les cooperatives posen atenció i atenen diligentment la part empresarial, donant ara preferència a l'organització vertical (front a l'horitzontal de les cooperatives) per una eficaç presa de decisions. El resultat serà, ja hem mencionat, l'increment de la productivitat i una millora considerable de la capacitat tècnica de gestió. En altres paraules, tindran presència, el mercat els guardarà un lloc.
La Cooperativa Agrícola de Callosa d'en Sarrià, en plena campanya, mou 250.000 kg/dia. Es diu prompte, però implica tot un procés d'incalculable participació, des de la selecció de la llavor o la varietat d'arbre, fins a l'expedició del camió amb el producte paletitzat. Així ens parla i s'explica el director gerent, Andrés Llorca Fornés. El llaurador tendeix a una explotació òptima, una hectàrea, a ser possible assolellada i resguardada de vents, que automatitzarà, degoteig, envelat..., per a la qual cosa les ajudes oficials seran de gran efectivitat, sempre que vagen al productor eficient, i no subvencions a la superfície, a les hectàrees, que no impliquen canvis o millores d'explotació. Introduint nous cultius com el kiwi que demanda molta inversió en infraestructura, o l'alvocat de senzill treball encara que de curta producció. En la recol·lecció vindran a ajudar fins i tot de fora, sud-americans i romanesos (estos amb contracte des d'origen, fins l'any 13 en què s'acabà el conveni; ja no vénen), i nacionals de Jaén i Almeria que fan l'anomenada ruta anual després de l'arreplega de l'oliva a la seua terra: nispro (Callosa), fruita (Lleida), hotels a l'estiu (Girona), verema (França).
150 treballadors
Una volta arribat el producte a les instal·lacions de la Cooperativa (4 magatzems) amb dotació frigorífica, maquinària d'última generació procedeix a l'abocament del fruit, llavat, assecat, també se l'encera, se'l calibra, es manipula o arregla, i s'envasa. 150 treballadors s'ocupen que tot isca com cal. 10 molls autobasculants serviran de plataforma per a la càrrega diària d'uns 20 camions. Òbviament, amb control informatitzat de tots els processos (Microsoft Dinàmics), inclosa la traçabilitat del producte, és a dir, seguiment de tot l'historial i trajectòria del fruit, que facilita detectar en cada moment l'estat òptim del fruit o, en el seu cas, els possibles remeis. La investigació, R+D+I, a càrrec de l'agrònom Esteban Soler, és constant; així mateix els convenis d'assessorament amb la Universitat, o les Setmanes del Cooperativisme d'informació tècnica a l'agricultor o sobre el desenvolupament de varietats, producció primerenca de recol·lecció àgil i major rendibilitat econòmica, hibridació...
Tot plegat, fa que el nom de Callosa d'en Sarrià arribe a l'Orient Mitjà, a l'Amèrica del Nord o del Sud, A Rússia o a Itàlia (on en moltes regions al nispro l'anomenen «ruchey»). Si en quasi tots els països europeus del Mediterrani s'adora el nispro, per contra en Gran Bretanya o Alemanya són les minories ètniques els principals consumidors. I ara que citem els països europeus del nord, hauríem de recordar que estos primen la ramaderia i, per tant, necessiten pastures i ferratges, amb la qual cosa les instàncies comunitàries de la UE, dominades pels del nord, es tornen proclius a subvencionar cultius semblants en detriment de les fruites nostres, i més en concret, dels cítrics. Sembla com si estiguérem en una guerra o divisió regional o zonal dels cultius i dels treballs, on als països del sud ens haguera tocat el monocultiu del turisme i els servicis, mentre les grans corporacions agràries i els poderosos operadors comercials en matèries primeres i estocs agropecuaris imposaren els seus interessos en les polítiques agràries de Brussel·les (així: els inveterats problemes espanyols en el sector de la llet, l'oliva, el gira-sol o els cítrics...).
Amb tot i això, la Cooperativa de Callosa, a més del producte propi, comercialitza taronja de la Safor, de les Marines, i llima del Baix Segura, en la temporada d'hivern, per tal de no interrompre l'activitat i generar més volum de negoci, vital per a l'estabilitat econòmica del grup. És clar que, per al dinamisme socioeconòmic dels espais rurals, la base productiva d'estes comunitats ha de fonamentar-se en allò que tenen de forma natural, en allò que saben fer (el «know how»).
En este context, s'imposa el comerç de contrastació, és a dir, comerciar els productes entre hemisferis nord i sud segons es produesquen per temporades en un i es demanden en l'altre, la qual cosa defineix el producte de llarg recorregut quilomètric, propiciat per la revolució de la logística actual, el camió-frigo, el contenidor, el vaixell i el port, com el de València, primer en tràfic de contenidors d'Espanya i de tot el Mediterrani.
I dotar de valor afegit els productes significarà estar en la bona senda, així com l'avanç en transformats i conserves. Sal de nispro Ruchey, melmelades, mel (aprofitant les floracions dels arbres), licors, ginebra, cervesa, també formatge... Potser, més enllà del valor econòmic que representen este línies de producció, el principal actiu resideix en el fet que mostren i aguanten la marca Ruchey durant tot l'any en els estants de les superfícies distribuïdores, afirma el jove director gerent Andrés Llorca.
L'amenaça de la sequera
No podríem acabar sense mencionar els riscos que amenacen l'activitat de la Cooperativa i de tants llauradors, entre ells, la sequera i carestia d'aigua, que repercuteix en la qualitat del producte, fins i tot en la minva de producció que pot arribar a un -30%, de fatals conseqüències. I, parlant de caresties, adduirem la manca de sensibilitat política en discriminar i penalitzar el nispro de Callosa en el tema de fiscalitat, tal com denunciava Asaja-Alacant el 9-5-2016. Finalment, pel que fa al repartiment dels guanys sobre el preu del producte, els Merca majoristes s'emporten al voltant d'un 3%, els hípers majoristes-distribuïdors un 30%, la tenda minorista un 25%, la cooperativa un 1%, i el llaurador obté des de rendiment 0 al 7%; sempre, clar és, xifres aproximades. No obstant tot això, després de la Xina i Pakistan, Espanya és el tercer productor de nispro, i el primer exportador mundial.
Francisco Pérez Espasa, agricultor i president de la Cooperativa Agrícola de Callosa d'en Sarrià, vol ser optimista, perquè sap que a la singularitat d'estes terres se suma el saber fer d'unes mans bregades d'anys i anys, el resultat de tot plegat és l'assentament i progrés del poble i la seua àrea, més la projecció del seu nom a través, clar està, del propi esforç.
