Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Emprenedors

Benidorm, mon amour!

La gent sap a què va, a Benidorm. A buscar o gaudir d'eixa estranya sensació de llibertat entre el tumult

Benidorm, mon amour!

José María Caballé, fundador i president d'Hoteles Servigroup (17 hotels; 2000 operaris depenents) a Benidorm, corria pels passadissos o atenia les barres de recepció d'hotels a Calella i Lloret de Mar, als anys 60, quan l'onada de turistes europeus que ens envaïa validava allò de «turisme de masses». Les relacions i coneixences amb els tour operadors el portarien a Alemanya, on l'estada i una novieta l'espitjarien cap a un altre camp profitós com és el coneixement de llengües (alemany, francés, anglés, a més, clar és, del català i el castellà). També passaria temporades per l'Anglaterra, amb bons amics operadors, entre ells Clarkson o Tom Gallick, qui li parlaria del concepte «mercats emergents» i la conveniència d'explorar noves oportunitats, lluny de la Costa Brava, tals com Benidorm. A la tardor del 69, José María arriba a Benidorm. La lluminositat natural i un paisatge farcit de ginesta i camamirla li evoquen singularitat; la fresca matinera i les nits benidormeres li fan oblidar la major humitat del nord mediterrani. Els saladars i parts baixes, a prop de la mar, que els naturals del lloc a penes cultivaven, estaven carregats de futur i eren l'apetència dels visitants. Hi havia manca de llits. L'experiència apresa a la Costa Brava deia que els tour operadors avançaven diners a través de les reserves fetes amb antelació. Amb eixe finançament, des de l'hivern a l'estiu construirien els hostatges, treballant de nit i de dia, com en l'hotel Orange (la seua primera inversió), o el Venus... Cas que arribaren els turistes a l'inici de la temporada d'estiu sense haver-s'hi acabat completament les instal·lacions, podien vore's abocats a tirar mà, en alguna ocasió, de cuines de campanya davall els ametlers, i coses així. Benidorm creixia, era realitat.

De sobte, fent un salt endavant en el temps, l'honorable hoteler assenyala i diu que Benidorm té moltes més potencialitats que les que delata, podria ser molt més important si, entre tots, férem la ciutat que necessiten els usuaris, no la que volen o desitgen els agents econòmics o polítics. La ciutat és per al qui la disfruta. La configuració de la ciutat no és de població permanent, no és estable, és rotant, 7/15 dies, 1 o 2 mesos si és resident. Adaptar la ciutat als seus requeriments i necessitats és el repte. Fins ara tot havia començat amb la venda de solars i construccions, els baixos de les quals, en possessió dels primers amos venedors, es dedicaven a negocis i comerços o al lloguer. La rendibilitat d'estos portava a una xarxa comercial difusa i inconnexa, atomitzada, amb forta competència, preus ajustadíssims, alcohol a totes hores... Els preus baixos minven els ingressos i, per tant, redueixen les possibilitats de reinversió i renovació. És a dir, ens pot apartar de la qualitat i el bon servici, ens pot portar cap a la desvalorització.

Potser un comerç més singular i especialitzat fóra l'alternativa. I implementar àrees i grans instal·lacions comercials dins la ciutat que donen resposta al gran públic. Per una altra banda, si les platges són l'atractiu i ús principal, no s'entén que no estiguen dotades d'equipaments i servicis suficients i complets per a una estada plaentera i satisfactòria. El bar o restaurant del costat no és la solució. Així mateix, per a un col·lectiu majoritari amb disponibilitat de temps o jove o amb ganes de moviment, alçar i facilitar complexos esportius i dotacions diverses per a l'exercitació i la pràctica de l'esport és estar en el bon camí.

Tot en un context de revalorització del territori en què estem inserits i els seus valors: camins, sendes, trekking, Aitana, pobles, Guadalest, Història, enologia, gastronomia tradicional... Al sol-i-platja, principal imant, s'han de sumar imperativament altres al·licients.

Més una oferta cultural adaptada a este prototipus de gent, música, festivals, certàmens, satisfacció de curiositats i coneixement, cultura popular... Preferible equipaments múltiples o específics que una gran infraestructura (Auditòrium, Palau de la Música...), tancada la major part del temps i dels dies.

Un objectiu s'obri camí: avançar cap a la qualitat, no la quantitat. No més, sinó millor. L'usuari és el primer beneficiat. I, segurament, estaria disposat a col·laborar-hi. Els hotels de Servigroup treballen amb tarifes un 15% per dalt de la mitjana. És el preu de la qualitat i el bon servici, de la satisfacció i acceptació del client i, per tant, de la fidelització. Tot el contrari de l'oferta «tout compris» a preus apretats, gràcies, les més de les voltes, a l'externalització de servicis des de la cuina a la recepció, aprofitant les economies d'escala o producció massiva de la ciutat turística. Optar pel camí de la qualitat significarà inevitablement enfrontar-se als tour operadors (que demanden i imposen preus baixos): el 64% de la contractació actual de Servigroup és directa a través de canals propis; la resta amb agències o amb JET2. Pel que fa a les Associacions locals (HOSBEC, ABRECA...), estes presenten visions i solucions sectorials, parcials... difícils d'adaptar a la visió estratègica d'una gran cadena en una gran destinació turística. I els polítics semblen no anar al ritme de les exigències que van emergent, algunes vegades amb decisions no correctes, com Terra Mítica, la no connexió Benidorm-l'Altet (encara que fóra amb el Tram), la desatenció del Corredor Mediterrani per a persones i per a mercaderies, el tren de la costa...

I no podem deixar de parlar de desestacionalització i innovació. El turisme esportiu pot arribar a ser una realitat. Implica una certa adaptació: garatges, tallers, pistes, tal volta centres de tecnificació, horaris, menús adaptats a esportistes... De la mateixa manera, el turisme sanitari presenta un futur important, així com inversions de calat, per a gents amb problemàtiques diverses i edats de tota mena. La iniciativa privada i la pública poden i han d'anar de la mà. Els països competidors (del Mediterrani), en este camp, no estan en les mateixes condicions i no es poden igualar a nosaltres.

José María Caballé sembla no tindre data de caducitat. Als 75 anys segueix dirigint el grup, com igualment pilota el seu jet particular. Encara que, per les múltiples facetes seues, isca citat en els papers de Panamà de quan estava radicat als EEUU per empreniments del petroli, o siga declarat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Rhode Island, o reconegut per la Cambra de Comerç d'Alacant amb la Medalla d'Or el 13-06-2016. Viatger, Benidorm és la seua afició i la seua ocupació, tot i que s'ha expandit molt més enllà, fins a Colòmbia. Un dels seus tres fills ha escollit idèntic camí en el món de l'hostaleria, Natalia, economista; José María ha derivat per l'enginyeria; i Marina atén i practica la Medicina. Quan mira cap endarrere, l'hoteler que porta dintre seu somriu, en vore o percebre que els clients que ha atés delaten, en general, sentir-se complaguts en les seues expectatives dipositades en Servigroup. El client, primer, davant de tot: és la raó de ser d'una ciutat turística.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats