El benestar està en la ment de tots. Cóm alcançar-lo i mantindre'l és la qüestió. En el món de hui, en què les mercaderies i els diners, sovint, són meres xifres en una computadora i tant venedors com compradors poden estar separats a milers de kilòmetres, queda clar que el mercat físic (la plaça) ha desaparegut, s'ha tornat virtual. Les tecnologies de la informació i la comunicació han ocupat el seu lloc. I, a més, s'han col·locat en la base de la producció, causant del benestar. On el coneixement és la ferramenta fundamental. La posada en marxa de nous processos, productes o servicis a partir del saber adquirit en les Universitats i la investigació aplicada que allí es fa, seran l'embrió o el detonant d'estes noves empreses, batejades com a Startup, que es fonamenten en el desenvolupament de noves tecnologies i la capacitat de dotar d'un alt valor afegit els bens creats, igual com la dinamització i creació de llocs de treball directes o diferits de forta productivitat.
José Manuel del Río (nascut el 1972) no haguera pogut concebre mai, de menut, poder arribar a ser cofundador d'una iniciativa com Aisoy Robotics. Simplement, els videojocs l'atreien. L'Spectrum s'havia popularitzat, i, en les vesprades perdudes en casa dels amics manipulant-hi els comandaments, set hores li semblaven cinc minuts. A casa seua, hom parlava que la informàtica era el futur. Són pare, sense saber cóm s'iniciava o s'apagava un ordinador, li n'agencia un, fent, clar és, un sacrifici econòmic en aquells temps. Ell estava encaminat. Els estudis d'Informàtica serien el seu quefer. Però la Universitat no tocava molt l'aspecte lúdic, potser fantàstic, de tots aquells entreteniments d'adolescència. Els sabers són feixucs i complexes. Quasi sempre una persona t'obri i t'eixampla els horitzons. Un professor, en el transcórrer del temps company d'empreniments, li destaparà tot un món de possibilitats en el camp de l'anomenada intel·ligència artificial (cervells electrònics per a control de sistemes, per a planificació i diagnòstics automàtics...); complementat en l'estudi del «què i cóm» per a la presa de decisions tant en la vida social com en l'econòmica.
Incorporat ja al món laboral, en Madrid, el software de l'empresa (aplicacions i programes informàtics) ocupa sobre manera a José Manuel, tot i que a poc a poc va derivant cap a allò que el motiva més, l'aplicació de la intel·ligència artificial en la presa de decisions empresarials: fruit de la perseverança, crea un motor d'anàlisi projectiva, relacionat amb el big data (emmagatzemament d'informació a gran escala a la que s'apliquen procediments per a trobar patrons repetitius), amb la finalitat de determinar succeïts a futur, o en altres paraules, una mena de predicció, un forma de vore o preveure el futur. Determinar potencials cures o recaigudes de pacients, revelar fertilitats futures... és la seua activitat, com un endevinador o augur antic, només que embolcallat amb fils, connexions i màquines. La fiabilitat dels encerts, en el sector salut, s'eleva a un 80% (des d'un 50% anterior). Este motor, esta troballa de característiques quasi màgiques (hom podria dir), serà extensible a molts altres sectors, com una molt bona arma per a les empreses.
Arribats ací, en la ment de José Manuel va prenent força el propòsit d'orientar el seu treball directament per a les persones, més que per a les empreses. Posar en marxa un útil que acompanye, que complemente, que ajude les persones. La idea va perfilant-se; l'aspecte concret de l'aparell, del trasto, de l'útil, encara no el veu, no té forma. Són moltes les escomeses que l'assalten alhora, a José Manuel: iniciar l'empreniment propi, formar un equip humà per a la mampresa, necessitats d'inversió, trobar ajudes o col·laboracions... La seua passió per la ciència-ficció sempre està present. Es recorda de la sèrie Star Wars. Aquells robots, el baixet i l'alt, que omplien la pantalla. Tot va quadrant: serà un robot intel·ligent; David Ríos (aquell antic profe seu) i Diego García se li ajuntaran com a companys en l'empresa; trobaran una ajuda del programa Neotec, préstec a projectes tecnològics especials (n'aconseguirien un segon prèstec)... Ha nascut «Assistant Intelligence Soy», Aisoy Robotics. Corren les acaballes de l'any 2008.
Entre les primeres decisions seria el vestir el robot, potser amb pelatge (tèxtil), cosa que finalment es va destriar. Més rellevància i dedicació comportaria desenrotllar la capacitat de parla natural del robot, en aquell moment encara en embrió en el sector, escomesa en la que ells serien pioners. Si era capaç d'expressar-se, d'interactuar, estàvem en el camí del robot de companyia, del robot social, capaç d'alçar emocions, de posseir finalitats formatives o educatives. Això diferenciaria Aisoy de la robòtica tradicional, majorment dirigida a finalitats industrials en forma d'útil per al muntatge, per a la cirurgia mèdica, per a la cuina... Ja l'any 2010 es realitzen experiències en El Corte Inglés perseguint fomentar l'ús massiu de l'enginy, circumstància que no va quallar, donada la no massa familiarització de la societat en estos camps en aquell moment. Un altre escenari els esperava. Si el robot és capaç d'establir vincles emocionals, si és motivador, si crea una atmosfera de màgia..., el seu ús com a ferramenta de treball a l'aula o a casa serà la gran troballa. El món de l'Educació li donarà la benvinguda. Els xiquets o alumnes d'1 a 100 anys (encara que preferiblement es recomana per a 8/12 anys) estaran d'enhorabona. Aisoy1, jugant, estimula en el xiquet el pensament creatiu, i millora la seua capacitat per a afrontar desafius, solventar problemes; i sembla convidar a la imaginació, a l'empatia, a...
Es traslladen a Elx. El Parc Científic de la Universitat Miguel Hernández (més de 70 empreses vinculades) els acull. Aisoy es fabrica (la part plàstica) en la ciutat d'Ibi; l'electrònica, en Catalunya; el disseny industrial, en Múrcia; el muntatge, que es realitzava a Galícia, ara també es fa ací. Tot, llevat d'una placa forània, és Made in Spain. La qual cosa indica que, a més de sants, artistes i toreros, anem canviant de vocacions i ocupacions.
Aquesta activitat i presència no passarà desapercebuda. Aisoy Robotics s'alcançarà el Premio Emprendedores 2013 de la Fundación Everis, com igualment el Premio Code_n 15 CEBIT. I seran distingits per Robotic Business Review entre els 16 Millors Robots Socials del Món 2016. Competeixen contra rivals de llarga experiència i nombrosos recursos, com són els Estats Units, França o el Japó, més, ara, els països emergents, la Xina, Corea... La robòtica és imparable. El consens social al seu voltant és clarament constatable: la robòtica elevarà la qualitat de la nostra vida.
Tot, clar és, com a conseqüència de l'anomenada R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació). La competitivitat del país, imprescindible en l'augment de la riquesa i el benestar, està en joc. El que passa és que depén dels recursos (materials i humans) que s'hi dediquen. És a dir, són diners i pressupostos, per a què el procés científic es done, els efectes del qual seran l'avanç i la innovació tecnològica. França dedica un 2,26% del PIB en despeses d'R+D; Espanya està en 1,20% del seu PIB, molt per davall, encara que venim d'un 0,96% en l'any 2002, la qual cosa ens diu que, almenys, anem amunt. El que resulta evident és l'intent i necessitat de transformar els coneixements científics en desenrotllaments tecnològics comercialitzables, que ens faculten a competir en els mercats actuals, i que cristal·litzen en empreses capaces de portar a terme tot açò esmentat. I aquí vénen les Startup, puntes de llança d'una nova manera d'entendre l'empreniment, que, en ares del progrés i l'increment de bens i servicis, busquen l'eficàcia a través de l'enginy en evitació de la lentitud, l'esforç i la suor. Benvingudes!
