Vicente Llopis, flamant professor mercantil, als 24 anys ja batalla en la xicoteta empresa familiar de trencat d'ametla, a l'entrada del poble des d'Alacant. Fer tractes amb els llauradors sobre el camp, carrejar l'ametla cap al magatzem, per al posterior trencat i redistribució, és la seua escomesa. Corren els anys 70. Amb la col·laboració d'un altre soci trauran l'ametla en gra cap a França, Suïssa... Ocupacions queferoses i exigents. Trencar i exportar, dos magatzems, dos plantilles, dos comptabilitats, actuacions diferenciades tot i ser complementàries... representava inversió extra de temps i recursos. Vicente creu que és l'hora d'integrar activitats.
La crisi galopant del petroli va encarint productes i produccions. S'ha d'actuar. La seua dona, que l'ha acompanyat en la faena diària, li fa costat. Afrontar el repte significa unificar tots els processos en una empresa de nova planta, adaptada a les exigències del nou moment. Naix Almendras Llopis (3.000 m2; hui més de 17.000 m2), any 1974, al Polígon Canastell de la carretera de Sant Vicent a Agost, nou focus de desenvolupament.
La mecanització i l'automatització serà un procés continu en ares de ser cada colp més competitiu, la qual cosa possibilitarà l'increment de les vendes que, simultàniament, anirà finançant esta expansió tecnològica. L'emmagatzemament de les matèries primes sense riscos de contaminació, igual com evitar el deteriorament dels productes alimentaris, és de primera importància. I van obrint-se nous mercats internacionals. Espanya, segon productor mundial d'ametla després d'Estats Units en els anys 80, no alcança a abastir les demandes del producte. Les importacions d'ametla californiana es tornen inevitables, tot i ser de qualitat diferent a la nostra, la marcona, de major contingut oleic i sabor intens, preferida pels torroners.
Per damunt de tot, l'empresa de Vicente Llopis va responent i adaptant-se als dictats del mercat. Ara, anys 90, corren vents que aconsellen la desindustrialització o deslocalització d'empreses, per buscar nous indrets de costos més baixos o més competitius. Són els efectes de la globalització. No queda altra eixida, per evitar això, que avançar en l'elaboració i oferta de productes distints, més especialitzats o singularitzats, que, òbviament, requereixen de més alta tecnologia i qualificació laboral. Més allà d'oferir el simple producte natural, l'ametla, es tractarà d'elaborar-lo o transformar-lo en un nou producte, que servisca com a matèria base per a d'altres indústries alimentàries. Es crea l'anomenada cadena de «valor afegit» dels productes. Així, la indústria bombonera requerirà, per exemple, boletes d'ametla de 20 mil·límetres, sempre iguals, sempre constants en qualitat i textura, sempre servits en temps i condicions; la dels gelats, un triturat; la dels snacks, uns palets...
El «valor afegit» és la raó de ser de la nova indústria. Només possible amb l'aplicació del coneixement (investigació) i, ja hem dit, l'alta tecnologia. Vicente Llopis, secundat ja per les seues filles, ho ha assumit. Uns vint-i-cinc camions setmanals ixen de la factoria; dins de les 24 hores es realitza l'entrega; les empreses destinatàries (la majoria multinacionals de l'alimentació) no volen estocatges i treballen amb subministres periòdics. Almendras Llopis, entrat el nou segle, camina com a líder europeu del sector, per davant de Borges (Reus) qui té, per una altra part, major volum de negoci per activitats sumades com les dels olis de taula o d'altres fruits secs.
I què diu el llaurador? Darrerament van una mica despagats per l'abaixada sobtada dels preus de l'ametla en gra: 9,70 euros per kilo a mitjan setembre 2015; 8,50 euros, finals de setembre; 7,90 euros, a 19 d'octubre. Quasi dos euros de davallada en un sol mes. El preu el marca la Llotja de Reus per a Espanya, Califòrnia per a tot el mercat mundial. Resulta que el gust i paladar nordamericà van canviant; han descobert que l'ametla és saludable, anticancerígena i anticolesterol; últimament els satisfeien més les cremes d'ametla que no de cacauet i, per tant, el preu de l'ametla apujava. Però les darreres revaloritzacions del dòlar fan que els mercats (Xina, Índia) emergents al consum d'ametla es retraguen, amb l'efecte de la ralentització de les exportacions per part d'Estats Units i la conseqüent abaixada de preus, que ara estan sofrint els agricultors valencians. A pesar que la demanda espanyola d'ametla és i continua sent quasi tres voltes superior a la producció de la mateixa (com es pot veure en el quadre).
Depenents de les importacions californianes (Almendras Llopis importa el 90% del total d'ametla tractada en factoria), s'imposa, no cal dir-ho, dirigir la mirada cap a allí. Per què produeixen tant? Les explotacions estan vinculades a empreses o indústries que treballen amb orientació i gestió tècnica i administrativa, amb varietats d'arbres que no es gelen (floració març/abril), autofèrtils, de closca blaneta (abarateix el procés de trencat i pelat), regadiu, mecanització i concentració de l'explotació... Almendras Llopis ja ha començat idèntic tipus d'explotació, a través del seu «Proyecto Tierra»; a Portugal ha alçat una finca de 325 hectàrea; al sud de la nostra península aspira a aglutinar els agricultors amb unes 1.000 hectàrees. La nova agricultura s'expandeix a poc a poc. Les ajudes europees a l'agricultura espanyola, abundants en temps recents, cas d'haver-se orientat en eixe sentit, hui ja estarien donant i estaríem veient-ne resultats. Repartir subvencions, sense canviar modes d'explotacions i cultius, no deixa de ser una actitud benintencionada però escassament rendible.
Aquell germen d'empresa familiar de principis dels anys 20 del segle passat ha sabut anar evolucionant, tota una saga dedicada al món de l'ametla, on Vicente Llopis ha crescut, i l'empresa amb ell, ara amb renovades forces sota el testimoni i direcció de les seues filles María José i Cristina. Hui, Almendras Llopis no sols és una realitat de present, també de futur.
