Un recorregut literari per les llegendes de la província

INFORMACIÓN publica des de demà i fins el 6 de gener «Rutes de llegenda»

21.11.2015 | 01:10
El pardal Oriol

Es tracta d'una sèrie de relats en la qual recupera l'imaginari de la província per a divulgar el valencià, amb 25 autors i 11 il·lustradors.

Contribuir a la divulgació del valencià, recuperar l'imaginari de la província, oferir un aparador del panorama literari i de la il·lustració del nostre entorn i impulsar el coneixement del patrimioni natural d'Alacant. Aquests objectius són els quals han dut a INFORMACIÓN a engegar una sèrie de relats literaris que, sota el títol genèric de Rutes de llegenda, es publicaran en aquestes pàgines des de demà i fins el pròxim 6 de gener diàriament.

Aquesta sèrie de més de 40 relats, que conta amb la col·laboració de la Universitat d'Alacant i que coordina el professor de la UA Joan Borja, acostarà al lector cada dia una llegenda que forma part de la idiosincràsia del nostre territori. «Es tracta d'oferir als lectors d'INFORMACIÓN les creacions d'una àmplia galeria d'autors: noms de primeríssima fila en les lletres valencianes contemporànies», assegura Borja. «Des del més veterà dels escriptors i periodistes valencians, Bernat Capó, fins a l'últim Premi de Novel·la Enric Valor de la Diputació d'Alacant, Víctor Labrado, tot passant per clàssics de la narrativa popular (com Joaquim G. Caturla,  Jordi-Raül Verdú o Pepa Guardiola), professors universitaris de prestigi consagrat (Enric Balaguer, Vicent Brotons, Hèctor Càmara, Gaspar Jaén, Josep M. Escolano, Anna Esteve, M. Àngels Francés o Joaquim Espinós) o autèntics best sellers de l'actualitat editorial (Carles Cano i Francesc Gisbert, per exemple: cadascun d'ells amb centenars de milers de llibres distribuïts i venuts)».

Tots ells, afirma el també director del departament de Publicacions de l'Institut Gil-Albert, autors que coneixen bé el patrimoni literari, i que ho transmetin als lectors «amb un llenguatge senzill i que arribe a la gent», ja que amb aquesta fórmula «es recupera la lectura en valencià en un diari convencional». Els 47 textos que integren les Rutes de llegenda seran presentats als lectors d'INFORMACIÓN en diàleg amb unes altres tantes il·lustracions, que representen i complementen el discurs narratiu de cada autor. «També pel cantó de la imatge la galeria de col·laboradors inclou un dream team d'artistes i dissenyadors, tots amb contrastada reputació i experiència en el món de la il·lustració (o de les arts plàstiques en general). És el cas de Javier Lorenzo, Pepe Azorín, Maria Rubio, Aurelio Ayela, Daniel Ortega, Laura Álvarez, Aina M. Ferriol, Pau Urios, Israel Nicolàs, Pablo Caracol, Ignasi Lloret, Tachi...».

Per al professor de la UA, «la voluntat de proposar un diàleg de cada relat amb una imatge original apunta a una vella (i bella) funció de la premsa escrita. I és que, més enllà de l'estricta informació, un periòdic té la vocació de servir com a plataforma i mitjà de comunicació cultural i artística».

L'imaginari popular
Els relats que integren la sèrie Rutes de llegenda tenen el comú denominador d'explorar i explotar el filó de les rondalles i les llegendes de la província d'Alacant. «S'ambienten en espais concrets de les nostres comarques, i proposen, per això, una espècie de rutes. Són, en definitiva, narracions que inviten a la coneixença dels espais màgics –el territoris de fantasia– dels nostres pobles i les nostres ciutats», segons Joan Borja.

  Als autors se'ls ha encarregat l'escriptura de contes que, a partir del costumari i el llegendari genuí, recreen l'imaginari popular. «Els relats conjuguen, per tant, tensió narrativa, cultura tradicional i literaturització del territori. Responen, en qualsevol cas, a un treball previ de documentació sobre la literatura popular de les comarques següents: la Marina Alta, la Marina Baixa, l'Alacantí, l'Alcoià, el Baix Vinalopó, el Baix Segura, les Valls del Vinalopó i el Comtat».

I és que Joan Borja ha buscat en l'elecció d'aquestes llegendes una representació de totes les comarques de la província. «Les llegendes les hem consensuat però jo he planificat més o menys el que volia, de manera que els textos ajuden a conèixer espais màgics de la província i recuperar la tradició de les nostres llegendes»

En aquest sentit, afirma que «aquestes rutes conviden que els lectors puguen reconèixer-les i buscar-les, de manera que puguen recórrer el patrimoni imaginari que dialoga amb el patrimoni natural».  

Calendari
Les Rutes de llegenda s'han programat, de més a més, tenint en compte el calendari festiu i màgic que s'estén des del 20 de novembre fins al 6 de gener: preveu dies i moments assenyalats com la Nit de Nadal; el Dia dels Innocents (i la Festa dels Enfarinats a Ibi, el 28 de desembre); la commemoració de la Vinguda de la Mare de Déu i la Carrera de Cantó a Elx; Cap d'Any i el 31 de desembre (únic dia en què, segons la tradició, l'Home dels Nassos es deixa veure per les places i els carres); la Cavalcada de Reis, etc.

«Rutes de llegenda, en definitiva –aquesta és la nostra confiança–, serà una sèrie que invitarà al col·leccionisme. O, si més no, a la satisfacció de la curiositat en tots els lectors mínimament interessats per l'actualitat de les lletres valencianes, el patrimoni llegendari i la geografia fantàstica de les comarques d'Alacant. I també, per conéixer les diverses tendències artístiques que ofereix la il·lustració alacantina dels nostres dies. Haurà diversitat però també coherència».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine