Blog 
Blog Cultural de Beatriz
RSS - Blog de Beatriz Recio Inés

El autor

Blog Blog Cultural de Beatriz - Beatriz Recio Inés

Beatriz Recio Inés

Soy licenciada en Bellas Artes, además soy técnico superior en biblioteconomía, administración y finanzas y secretariado.También tengo estudios en inglés y en valenciano .

Sobre este blog de Cultura

Es un blog orientado al ámbito cultural integrado por artículos sobre cine y literatura .


Archivo

  • 20
    Noviembre
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Cultura
    Cataluña
    Literatura
    Tardofranquismo

    TIEMPO DE CEREZAS

     

     

    TIEMPO DE CEREZAS(En castellano y en valenciano)

     

    Una mirada irónica a la España tardofranquista

    LA AUTORA Y SU OBRA

       Para empezar , "Tiempo de cerezas" es una novela de Montserrat Roig, una escritora que ha hecho incursiones en la creación literaria, la prensa y el ensayo.

    ARGUMENTO

       Esta obra trata de Natàlia, una mujer catalana de mediana edad que tras haber vivido 12 años en Francia y en Inglaterra regresa a Barcelona donde se reencuentra con su pasado, un pasado sin libertad, sobretodo para una mujer, del que ha intentado huir.

    PERSONAJES

       El retorno de Natàlia a la Barcelona de los años setenta, se convierte en pretexto para mostrarnos toda clase de personajes más o menos representativos de la burguesía catalana como Natalia, misma, una mujer de extracción burguesa que ha huido de España de un padre, Joan Miralpeix, que no la comprende, de una madre enferma y ausente, de un desengaño amoroso y un aborto traumático. Natalia es un personaje inadaptado, una mujer que todavía no ha encontrado su lugar en el mundo.   No se ha convertido ni en una mujer tradicional dependiente del marido como Silvia ni en una mujer libertaria y feminista como Harmonía y así ha defraudado las expectativas sociales respecto al papel de la mujer de la época, una época de transición y de cambios.   En este sentido Natalia, una mujer europeizada, bien podría representar a la Europa democrática, libre y abierta, enfrentada al contacto con una España tardofranquista con escasa libertad y machista.

       Joan Miralpeix es el padre de Natalia y un antiguo republicano que luchó en el frente y que al acabar la guerra civil cambió para no tener problemas con el régimen, se enriqueció e intentó encontrar consuelo en la religión pero no lo consiguió porque añoraba la vida que había tenido con Judit, su esposa. Amaba tanto a su mujer , que después de la muerte de ésta, se volvió loco y vivió en un mundo propio e irreal habitado por su mujer, Judit Fléchier.

       La hermana de Joan Miralpeix es la vieja y fea tía Patricia, una burguesa venida a menos que no ha conseguido adaptarse a los nuevos tiempos y que se ha refugiado en la bebida mientras que el arribista, listo, racionalista, pragmático, luchador y trabajador arquitecto Lluis, hermano de Natalia, es el símbolo de la pujante burguesía catalana adaptada a la nueva situación. Lluis tan solo busca su beneficio personal y de hecho incapacitó a su padre para quedarse con el dinero de éste y lo encerró en el manicomio.

       Silvia es la esposa de Lluis y representa a la mujer tradicional de la época, sometida al hombre, que ha sido educada solo para casarse y tener hijos. Silvia, en nombre del matrimonio, ha renunciado a su pasión por la danza y además ha sido educada para aguantar que su marido tuviera amantes, Al final se arrepintió de no haber vivido de verdad.

       En cambio, Harmonía es la libertaria, moderna, feminista e idealista aunque dogmática y maniquea profesora de Arte de Natalia, que, como Natalia ha huido de una España hundida en la dictadura y ha vivido en el extranjero.

    CONCLUSIÓN

       En conclusión, paralelamente a los personajes se describe un lugar o espacio, la Cataluña y por extensión la España tardofranquista, una España que luchaba por salir del aislamiento al que había sido sometida por el régimen.

       En definitiva, el relato muestra una época convulsa en España, los años setenta, marcada por los aires progresistas auspiciados por el desarrollo económico y por los estertores de un régimen agonizante.

     

     

    Beatriz Recio Inés

     

     

     

     

    ELS TEMPS DE LES CIRERES

     

    Una mirada irónica a l'España tardofranquista

     

    L ‘AUTORA I LA SEUA OBRA

       Per a començar, "Els temps de les cireres" és una novel.la de Montserrat Roig, una escriptora que ha fet incursions en la creació literària, la premsa i l'assaig.

     

    ARGUMENT

    Aquesta obra tracta de Natàlia, una dona catalana de mitjana edat que després d'haver viscut 12 anys a França i a Anglaterra torna a Barcelona on es troba amb el seu passat, un passat sense llibertat, sobretor per a una dona, del qual ha intentat fugir.

    PERSONATGES

       El retorn de Natàlia a la Barcelona dels anys setanta, es converteix en pretext per a mostrar-nos tota mena de personatges més o menys representants de la burgesia catalana com la Natàlia mateix, una dona procedent de família burgesa que ha fugit d'Espanya de un pare, Joan Miralpeix, que no la comprén, d'una mare malalta i absent i d'un desengany amorós i un avortament traumàtic.Natàlia és un personatge inadaptat, una dona que encara no ha trobat el seu lloc en la vida. No s'ha convertit ni en una dona tradicional dependent del marit com Sílvia, ni en una dona llibertària i feminista com l'Harmonia i així ha defraudat les expectatives socials respecte al paper de la dona de l'època, una època de transició i de canvis. En aquest sentit Natàlia, una dona europeïtzada, bé podria representar l'Europa democràtica, lliure i oberta, enfrontada al contacte amb una Espanya tardofranquista, amb gaire llibertat i masclista.

     

       Joan Miralpeix és el pare de la Natàlia i un antic republicà que va lluitar al front i que en acabar la guerrra civil va canviar per tal de no tindre problemes amb el règim, es va enriquir i va intentar trobar cònsol en la religió però no ho va aconseguir perquè enyorava la vida que havia tingut amb la Judit, la seua dona.   Estimava tant la seua dona, que després de la mort d'aquesta es va tornar boig i va viure en un món propi i irreal habitat per la seua esposa, Judit Fléchier.

       La germana de Joan Miralpeix és la vella i lletja tieta Patrícia, una burgesa anada a menys que no ha aconseguir adaptar-se als nous temps i que s'ha refugiat en la beguda mentre que l'arribista, llest, racionalista, pragmàtic , lluitador i treballador arquitecte Lluis, germà de Natàlia, és el símbol de la pujant burgesia catalana adaptada a la nova situació. LLuís tan sol cerca el seu benefici personal i de fet va incapacitar el seu pare, per quedar-se amb els diners d'aquest i va tancar-lo al manicomi.

       La Sílvia és la dona de Lluís i representa la dona tradicional de l'època, sotmesa a l'home, que ha sigut educada sols per casar-se i tindre fills.   La Sílvia, en nom del matrimoni, ha renunciat a la seua passió per la dansa, i a més a més ha sigut educada per suportar que el seu marit tinguera amants. Al fianl va penedir-se de no haver viscut de debò.

       En canvi, l'Harmonia és la llibertària, moderna, feminista i idealista malgrat que dogmàtica i maniquea professora d'Art de la Natàlia, que, com Natàlia ha fugit d'una Espanya enfonsada en la dictadura i ha viscut a l'estranger.

    CONCLUSIÓ

       En conclusió, paral.lelament als personatges es descriu un lloc o espai, la Catalunya i per extensió l'Espanya tardofranquista, una Espanya que lluitava per eixir de l'aïllament al qual havia sigut sotmesa pel règim.   En definitiva, el relat mostra una època convulsa a Espanya, els anys setanta, marcada pels aires progressistes auspiciats pel desenvolupament econòmic i pels raneres d'un règim agonitzant .

     

     

    Beatriz Recio Inés

     

     

     

     

     

     

    Denunciar
    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook