En els anys seixanta va sorgir un moviment d'extraordinària importància per a la cultura catalana (també per a la basca i la gallega). Ací va rebre el nom de Nova cançó i va aplegar desenes de cantants que com Raimon, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet varen difondre unes cançons pròpies i unes versions musicals de poemes clàssics. El resultat va ser -ja ho he dit- extraordinari: molta gent va sentir per primera vegada que la seua llengua tenia un vigor social, unes possibilitats expressives equivalents a la de les altres llengües i un llegat cultural important al darrere. S'hi va afegir l' ingredient de combat antifranquista: cançons que eren un clam per la democràcia i una defensa de valors solidaris i progressistes.
Passat el temps, torna haver-hi un reviscolament musical de primera magnitud. Joves cantautors, com ara Pau Alabajos, Cesc Freixes, Roger Mas, Òscar Briz, Feliu Ventura, Andreu Valor, conviuen amb grups com Mugroman, Owix, Obrint Pas, la Gossa Sorda, Sant Gatxo. Cal destacar els fenòmens, ben exitosos, de Manel i d'Antònia Font. N'hi ha grups de tota mena: des de música que mescla el caire simfònic amb el tradicional, com ara Ternari, fins a figures com Pep Gimeno Botifarra, lligat a la cançó popular. O un Miquel Gil, que va eixir del grup Al tall per a fer una carrera en solitari, ben peculiar i original, on les arrels populars s'hi ajunten a continguts actuals.
Però entre l'extensa nòmina d'autor i de grups, tinc un especial predilecció per cantautors des de Pau Alabajos a Rafa Xambó que evoquen dues temàtiques: el camp amorós, amb composicions delicades: A Glasgow de Xambó i Una nit a Berlín d'Alabajos, són les meues peces predilectes. I un segon bloc de cançons on s'expressa el compromís social i nacional, també amb peces antològiques.
De tota la geografia valenciana, Alcoi s'emporta la palma. Potser perquè ha deixat rastre la figura d'Ovidi Montllor, el fet cert és que la ciutat convoca grups com Arthur Caravan, Batà o Verdcel. Es tracta d'una onada de creació musical sense precedents i s'ajunta amb els cantants de la primera generació dels anys seixanta. Encara són actius -vet ací un fet ben admirable!- figures com Raimon o Maria del Mar Bonet.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
