E l tramvia groc és un llibre de memòries que acaba de publicar Joan Francesc Mira. Abasta la infantesa de l'autor fins arribar als catorze anys en què mor el seu pare i pren la decisió de fer-se sacerdot. L'escriptor Orhan Pamuk afirmava a Altres colors que «la mort de tot home comença amb la mort del seu pare» i potser per això és el punt de partida d'una vida pròpia que ací l'autor deixa entreveure.

El llibre de Mira és un repàs de l'època de xiquet, marcada per una sèrie de vivències entre rurals i urbanes, al si d'una família de classe mitja de tarannà conservador. L'autor recrea l'entorn físic de la casa familiar situada al barri de la Torre, en la ciutat de València, començant per fer una evocació històrica que arriba fins els romans i els cartaginesos. El motiu que articula els diversos capítols i que dóna títol al llibre és el tramvia groc que connectava el barri dels afores amb centre de la ciutat.

Moltes pàgines tenen un alé memorialístic; Mira ens parla de la com era la vida a la dècada dels quaranta i dels cinquanta. Amb anècdotes familiars o de veïns ens introdueix en la situació econòmica, en el paisatge i els seus canvis, els mitjans de transport, oficis i costums de llavors... L'autor esmerça temps a parlar-nos de la genealogia familiar, dels estius en casa dels iaios a terres d'Albacete i, com no podia ser d'altra manera, dedica un capítol a l'escola i els mestres. L'alé memorialístic deixa pas, cap al final del llibre, a episodis autobiogràfics. El capítol final és, en aquest sentit, un reportatge commovedor sobre la mort del pare i dels efectes psicològics que deixà en l'autor.

Les pàgines d'El tramvia groc present de manera fefaent la percepció del canvis socials viscuts al llarg del segle XX. Per a l'autor es completa: «el trànsit d'una civilització encara amb molts components gairebé medievals a allò que en podríem dir la modernitat consumada o contemporaneïtat».

Aquests canvis fan que la seua infantesa, com diu en un altre moment, siga incomprensible per als seus fills i inimaginable per als seus néts. La consciència dels canvis són un dels motor de tota la literatura, especialment la memorialista. El tramvia groc se situa al costat de les grans obres d'aquest gènere, com les d' un Josep Pla, d'un Stefan Zweig...