Les Set Paraules de Jesús a la creu

Si els Evangelis recullen aquestes set frases de Jesús crucificat, la vida i els mitjans de comunicació recullen també cada dia les frases i els crits de dolor de tants hòmens i dones que continuen crucificats i morint encara hui.

La primera de les frases de Jesús a la Creu, «Pare, perdoneu-los que no saben el que fan» (Lc 23:34) ressona hui en aquells que saben perdonar i en els qui demanen perdó. Són els cristians perseguits al Pròxim Orient i a d'altres parts del món, que, sense odi preguen pels seus botxins i continuen perdonant com ho va fer Jesús a la creu.

La segona de les Set Paraules, «Et promet que hui estaràs amb mi al paradís» (Lc 23:43) estava adreçada al «bon lladre», clavat a la creu al costat de Jesús. També hui són molts els qui fan possible que la gent més marginada tinga un «paradís», quan acollim refugiats, acompanyem ancians, cuidem els xiquets abandonats, donem sostre i afecte a malalts o a immigrants. Per això l'Església, com deia el bisbe Ramon Buxarrais, ha de ser aquell lloc on la gent que no té res, es trobe a gust. Aquesta paraula de Jesús a la creu la podem descobrir en aquells que eixamplen l'esperança dels desesperançats, en els qui enforteixen l'amor i en els qui superen els dubtes que trobem cada dia al nostre camí.

La tercera de les paraules de Jesús és doble. Hi ha la frase que Jesús adreçà a sa mare: «Mare, ací tens el teu fill» i la que adreçà al deixeble estimat: «Ací tens la teua mare» (Jo 19:26-27). En el nostre món són també moltes les dones que es fan càrrec d'un fill que no és seu, adoptant criatures amb deficiències físiques o psíquiques, per oferir-los una llar i l'estimació que aquests xiquets no han conegut mai. Són dones que acullen infants abandonats i que esdevenen mares per a aquells menuts que no han conegut sa mare.

La quarta frase de Jesús, «Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat» (Mc 15:34 i Mt 27:46) és el crit ple de dolor del crucificat, quan sent el silenci de Déu, un crit que continua ressonant enmig nostre degut a tantes i tantes víctimes innocents que se senten abandonades de Déu i dels hòmens. És el crit de dolor de les dones maltractades, dels xiquets que han patit abusos sexuals, dels immigrants o dels refugiats morts al Mediterrani. És el crit de soledat i de desesperació dels qui no arriben a finals de mes o dels qui són desnonats. En aquest crit de Jesús a la creu, hi ha el dolor dels qui han estat atacats amb armes químiques a Síria, les víctimes de l'holocaust nazi o de la guerra dels Balcans, els qui van morir a Rwanda en les lluites tribals i tots aquells que se senten abandonats de Déu i dels hòmens.

La cinquena frase, «Tinc set» (Jo 19:28) expressa el cansament i l'ofegament de Jesús a la creu. Però també la set de justícia, de pa i de llibertat, de cultura i de fraternitat. En aquest crit de Jesús reconeixem la set i l'esforç d'aquells que treballen per un món millor i més just, des de Càritas a Mans Unides, des d'Amnistia Internacional a Metges sense fronteres i des del món del voluntariat a aquells que amb accions que semblen insignificants, volen construir una societat més fraterna i més lliure.

En la sisena frase, «Tot s'ha acomplert» (Jo 19:30) veiem els qui cauen derrotats, els qui són assassinats, els qui han perdut l'esperança i l'alegria de viure. Aquesta frase de Jesús la trobem en els qui aprenen a estimar cada dia més, com Déu ens estima, per tal de viure arrelats en l'amor, que espera fins i tot quan la raó desespera.

Finalment, l'última de les Set Paraules de Jesús, «Pare a les teues mans encomane el meu esperit» (Lc 23:46) expressa la confiança de Jesús en Déu. Són paraules que es fan realitat en els qui viuen amb fidelitat i treballen fins a la mort per posar pau, per compartir l'amor, per obrir camins d'esperança, malgrat tantes desesperances i tantes desesperacions. Posar a les mans de Déu la pròpia vida és el que fan tants i tants preveres, religioses i matrimonis que, malgrat les dificultats de cada dia, continuen confiant en Déu

En les Set Paraules de Jesús a la creu trobem com una síntesi de la seua vida: la confiança en Déu, el perdó als altres i la set per comunicar l'amor.