Després dels cinc diumenges de Quaresma, ahir, amb el Diumenge de Rams, vam començar la Setmana Santa, que per als cristians és el centre de tot l'any litúrgic, ja que durant aquests dies celebrarem el Misteri Pasqual: la passió, la mort i la resurrecció del Senyor.

En un dels seus articles més bonics, titulat «Mireu l'Anyell de Déu», mossèn Vicent Micó, de Turballos, ens parla de l'anyell pasqual, que «sacrificat en el Nou Testament és el Crist». És això el que des de hui, dia de Rams, i fins al diumenge de Pasqua (i més en concret del dijous sant al diumenge de Resurrecció) celebrarem: l'amor de Jesús que s'ofereix en l'ara de la creu i que és glorificat pel Pare en la resurrecció. Mossèn Vicent Micó referint-se al Senyor, l'Anyell de Déu sacrificat per nosaltres, ens diu que Jesús es va oferir a la mort "perquè estima tots els éssers humans sense mesura. I per això mor, per a llevar-nos el pecat. Perquè només l'amor neteja els pecats, les malifetes de tota mena o la maldat".

Durant aquests dies sants, on el dijous celebrarem la Cena del Senyor, el divendres la passió i l'adoració de la creu i finalment la nit del dissabte la gran Vigília Pasqual, els cristians, com diu mossèn Vicent Micó, «en la mesura que ens convertim en anyell de Déu, som seguidors del Crist», i per això units a ell «completem la passió i la mort del Salvador».

El Misteri Pasqual que celebrarem aquests dies sants, ens fa descobrir en Jesús, «el gra de blat colgat en el solc que mor» i que precisament per la seua mort, «es multiplica convertit en espiga, signe de resurrecció». És la Pasqua, que significa, el pas de la mort a la vida, de la creu a la tomba buida, del sepulcre a la resurrecció.

I com a preludi o introducció del Tridu Pasqual, hui Jesús, el Fill de David, és aclamat pel poble en la seua entrada a Jerusalem com a «beneït» i «Rei d'Israel». Per això hui la litúrgia posa en la processó que fem fins al temple, amb les branques d'olivera per aclamar Jesús, el psalm 23, que presenta l'entrada del Senyor al santuari: «Portals, alceu les llindes, engrandiu-vos portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la glòria». Aquesta processó també ens fa caminar amb el psalm 46, que canta la reialesa del Senyor: «Canteu a Déu, canteu-li, canteu al nostre rei, que és rei de tot el món, canteu a Déu un himne». La litúrgia continua amb la lectura de l'Evangeli de l'entrada de Jesús a Jerusalem, enguany en la versió de l'evangelista Sant Mateu (Mt 21:1-11) per així aclamar el Rei d'Israel. Com ens relata aquest Evangeli, l'Església, hui, com fa dos mil anys, beneeix el Senyor amb l'Hosanna al Fill de David.

L'Eucaristia, una vegada l'assemblea ha entrat al temple, continua amb la lectura d'un fragment del profeta Isaïes (Is 50:4-7), a la qual el poble respon amb unes estrofes del psalm 21 i després es proclama el fragment de la carta als filipencs (Fl 2:6-11) referents a Jesús, obedient fins a la mort i una mort de creu i exalçat per Déu. La passió del Senyor, enguany segons Sant Mateu, ens posa al davant l'ofrena de Jesús al Pare, des de l'últim sopar, la pregària de Jesús a Getsemaní i la seua detenció, la seua compareixença davant Caifàs i el governador Ponç Pilat, la condemna, la crucifixió i la mort i l'enterrament del Senyor.

Celebrar el Misteri Pasqual de la mort i de la resurrecció de Jesús, és proclamar el misteri de la nostra fe. Celebrar el Misteri Pasqual és aclamar i reconèixer el Déu que en Jesucrist, vencedor de la mort i del pecat, ens salva.

El 19 de març de 1978, diumenge de Rams, l'arquebisbe màrtir de San Salvador, Òscar Romero, animava el poble de Déu a no viure la Setmana Santa únicament «com a record del passat, sinó amb esperança», per així fer present «la veu de Déu, la veu de Crist que ve a redimir-nos». Déu, com recordava l'arquebisbe Romero, «ens diu que no s'ha d'emmudir la veu i el crit del just», ja que la Setmana Santa que hui comencem, no és per a «predicar el conformisme», sinó per a «matar els brots d'avarícia, de cobdícia, de supèrbia, d'orgull», perquè d'aquesta manera «puga sorgir en nosaltres un home nou, per construir una civilització nova, la civilització de l'amor».