Davant el nou arranjament escolar (l´equilibri entre l´oferta i la demanda d´escolarització) que inclou per primera vegada l´escola privada concertada, i després de 20 anys de desballestament sistemàtic dels sectors públics, en especial l´Educació, des del PP no tenen vergonya de parlar ara de "la defensa d´un sistema educativo plural", o d´"ofrecer al menor coste la escolarización gratuíta", o també de "pérdida de empleo" i "pérdida de fondos públicos para el mantenimiento de la educación"
Davant aquesta campanya, cal parlar de dades: el model educatiu del PP al País Valencià ens ha deixat com a herència:
- 834 aules menys a la pública.
- 95 aules més a la concertada.
- 162 escoles en barracons (70.000 estudiants afectats).
- 24 centres (més de 7.000 alumnes) amb totes les classes en barracons.
El govern autonòmic del PP va adquirir el compromís de construir 277 col·legis. La meitat d´ells mai es van construir, i el barracons passaren a ser escenaris obligats de la nostra educació. Sols entre 2007 i 2013, el Consell va pagar quasi 54 milions d´euros pel lloguer d´eixes aules prefabricades. Ara, a més, estem coneixent que gràcies als sobrecostos d´aquest sistema presumptament es finançava el partit i es lucraven els seus responsables; una vegada més, la indecència marcant la política del Partit Popular. CIEGSA, l´empresa pública que suposadament havia de construir i mantindre les escoles, ens va deixar uns sobrecostos del 150%. No malgastar fons senzillament passava per no fer balafiaments i corrupteles amb els diners de l´educació pública.
Continuem amb el balanç: una ràtio desgavellada de 30 i 35 alumnes per aula. El curs 2012/2013 els centres públics van assumir alumnes per damunt de la ràtio màxima de Generalitat. Ací, a Alcoi, hem tingut 27 i 28 alumnes en les aules d´Infantil de 3 anys.
Hem de recordar una vegada més que l´obligació de les Administracions Públiques és garantir una educació gratuïta i de qualitat per a tota la població.
L'escola privada concertada existeix perquè als mitjans dels anys 80, l'Estat no podia garantir l'ensenyament públic per a tothom. Els concerts amb escoles privades pretenien resoldre la situació mentre l´Estat anava dotant-se de nova infraestructura per poder garantir aquest dret.
Ara, el Govern del País Valencià comença a complir en la seua obligació com a institució pública i a recuperar l'ensenyament públic. Res més que complir amb la seua obligació.
Amb aquest objectiu, el nou Consell es proposa eradicar els barracons i construir 124 escoles i instituts nous, amb un pressupost de 423 milions d´euros.
Hem viscut més d'una dècada de desmantellament de la pública, amb contínues retallades de recursos, de professorat, d'inversions... I ara hi ha una voluntat de redreçar, de retornar una mínima part d´allò que durant anys se li ha llevat, per part de qui ha de garantir el seu funcionament. Se li pot reprotxar a l'administració encarregar-se de la seua responsabilitat?
I com que les dades i la història no estan del seu costat, intenten confondre i confrontar a les mares i pares amb l´eslògan de la ´llibertat d´elecció´ (de centre)
En primer lloc, un Dret implica igualtat; igualtat d´oportunitats, igualtat de condicions i criteris, i de mecanismes i requisits.
Ambdues escoles es paguen amb diners públics però no compten amb iguals mecanismes i requisits. Per començar, els mecanismes de lliure concurrència, publicitat i transparència al que estan obligades totes les institucions públiques (entre elles l'escola pública), no els trobem a l´escola privada concertada (perquè les entitats privades no tenen eixa obligació).
I la desigualtat continua: al nombre de centres (a Alcoi els centres concertats dupliquen els públics); en la ubicació dels mateixos (no a Alcoi, però si en general, els públics a zones periurbanes, els concertats al mig de la ciutat); al tracte pressupostari de l´Administració Pública del PP, que any rere any li ha anat restant mitjans i recursos, i al tractament des dels mitjans de comunicació afins al PP amb contínues campanyes de desprestigi sistemàtic dels serveis públics.
Dit això, i pel que fa a l´elecció dels centres, la tria seria realment lliure si els dos models estigueren en igualtat de condicions, i ara mateix el desequilibri en favor de l´escola privada concertada és més que evident.
El Dret d´elecció no és real, no es pot materialitzar si, com a mínim, no hi ha igualtat en les condicions.
En segon lloc, pot haver Dret d´elecció si no sustentem eixe dret en la igualtat de criteris?
Quan Conselleria iguala els criteris i els barems en l´escola pública i privada concertada, quan incorpora l´escola concertada a l´arranjament per a tractar-les per igual, alguns clamen al cel.
Llavors estan en contra de la igualtat?
La nova política educativa equipara tots els centres gestionats amb diners públics, és a dir, els públics i els privats concertats. I ahí estan les dades que acabem de conèixer del percentatge d´admissió als centres escollits: un 97% dels xiquets i xiquetes de 3 anys aniran als centres triats per les seues famílies; el 87,2% en primera opció.
Es modifica el concert de forma que s'iguala ambdós models. ¿Devem estar en contra que a pública i concertada, ambdues pagades per totes i tots, se les iguale en criteris requisits i condicions?
Així ho fan els països en els que sempre ens mirem, els països capdavanters europeus. Hem d'avançar cap al model europeu, on s'aposta per una escola pública, laica i de qualitat; mentre a Espanya estem en un 26% d'escola concertada (i ja no parlem del percentatge a Alcoi), a Europa tan sols hi ha un 6%. Les Institucions públiques han d´apostar fermament per l´educació pública, perquè l´Educació és un dret humà i universal. I des de Guanyar Alcoi recolzarem aquest model, i seguirem treballant per millorar la qualitat de l'educació a la nostra ciutat.
